Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
La Gralla

Exemplar número 1 de La Gralla
Setmanari
Setmanari catalanista editat a Granollers del maig del 1921 al 1929.
Dirigit successivament per Amador Garrell i Alfred Canal, adoptà sobretot un caràcter informatiu d’abast comarcal Publicà una collecció de facsímils dels periòdics principals de la ciutat
Germinal
Setmanari
Setmanari àcrata de Sabadell, que s’autodenominà socialista (1904).
Posteriorment, amb el mateix nom, aparegué com a portaveu de la Federació de Societats Obreres, adscrita a la CNT, dirigit per Miquel Beltran 1916 i per Joan Galobart 1923 El 1925 adoptà la denominació de “Fructidor”, i finalment 1932-34 1937-38 la de Vertical
El Rayo
Setmanari
Setmanari republicà federal aparegut a Palma, Mallorca, (28 de març de 1869 - 24 de juliol de 1870) i dirigit, successivament, per Joan Roca i Pascual i Josep Valls i Fuster.
Adoptà un to fortament anticlerical —que li reportà diferents judicis i condemnes— Comptà, com a principals redactors, amb Joan Lladó, Fèlix Duval, Joaquim Quetglas, Miquel Mas i Obrador, etc El 31 de juliol de 1870 canvià el nom pel d’"El Trueno”, del qual aparegueren pocs números
Eco de sports
Esport general
Setmanari
Setmanari d’esports publicat a Barcelona entre el 1909 i el 1913.
Era propietat de Juan Poch i el dirigia Francisco Alberici Pretenia ser una publicació similar a les europees del mateix gènere, de foment de les iniciatives envers l’esport i la seva indústria D’ideal higienista, defensava el desenvolupament harmoniós del cos El 1912, durant un breu període, adoptà el títol d’ Eco de sports y espectáculos
plenipotenciari | plenipotenciària
Dret
Persona revestida dels més amplis poders d’un sobirà prop d’un estat estranger.
Per tal d’acreditar el seu càrrec i la seva representació, el plenipotenciari ha de presentar la seva plenitpotència, que el constitueix com a investit de la representació plena de l’estat en nom del qual actua les resolucions que amb la seva intervenció hom adopta sòn considerades, un cop ratificades, com a acceptades i corroborades per l’estat representat pel plenipotenciari
La Internacional
Setmanari
Setmanari de Barcelona, òrgan de la Federació Socialista Catalana, fundat i dirigit per Antoni Fabra i Ribas (octubre del 1908 - juliol del 1909).
Combaté les orientacions anarquistes de “Solidaridad Obrera”, tot i que recomanà la collaboració dels socialistes amb l’organització sindical catalana Entre els collaboradors es destacaren Empar Martí, Badia Matamala, Dídac Ruiz, etc Reaparegué al cap d’uns quants anys a Madrid 1919-21, dirigida per Núñez de Arenas, i adoptà una actitud favorable a la Tercera Internacional Finalment, el 1931 hom publicà a Barcelona amb el mateix nom un setmanari bilingüe òrgan de la UGT
Revista Jurídica de Catalunya
Dret
Publicació fundada pel Col·legi d’Advocats de Barcelona i l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, l’any 1895.
Inicialment en castellà, aviat esdevingué bilingüe i el 1931 adoptà el títol en català Hi collaboraren els principals juristes catalans del seu temps, com Guillem Mde Brocà, Josep Pella i Forgas, Manuel Duran i Bas, RGay de Montellà, RDuran i Ventosa, Raimon d’Abadal i EPrat de la Riba, que tingué al seu càrrec la secció Misceláneas Jurídicas durant diversos anys Interrompuda per la guerra civil de 1936-39, fou represa en castellà l’any 1945 Actualment torna a ésser bilingüe
Tele-estel
Setmanari
Setmanari en català, aparegut a Barcelona pel juliol del 1966.
Fou la primera publicació no eclesiàstica, regular i pública, impresa totalment en català a l’Estat espanyol després de la Guerra Civil de 1936-39 Dirigida per Andreu Avellí Artís, era una revista d’actualitat, amb seccions fixes d’art JGich, música i discs OMartorell, excursions JMArmengou, lletres MFarreras, notes de lectura JFaulí, ciència MLleget, aclariments lingüístics JIbáñez i Sensarrich i, des del 1967, AJané, nova cançó RPradas, dones AIsanda, actualitats RSaladrigas i altres, i amb collaboracions de PCalders, JFuster, JVallverdú, ÀCasas creador del full Tuset Street —1967—,…
Diccionari jurídic
Dret
Diccionari especialitzat en línia que entrà en servei el 2010.
Té l’origen en una iniciativa del 1996 de la Fundació Jaume Callís El 1999 aquesta institució signà un acord amb la Societat Catalana d’Estudis Jurídics, filial de l’ Institut d’Estudis Catalans , que n’assumí el cost i la direcció de l’elaboració, en la qual participen uns 350 especialistes i redactors Concebut com a diccionari enciclopèdic, rebé el nom de Diccionari jurídic català fins l’any 2013, que adoptà l’actual en incorporar entrades de dret valencià, balear i andorrà L’obra inclou lèxic tan comú com especialitzat, antic i modern i fraseologia i expressions d’ús en la…
costum
Dret
Norma jurídica creada sobre la base d’un ús prolongat.
Segons els principis del dret català, per tal que el costum tingui força de llei cal que sigui raonable o sia, conforme als principis generals del dret i de la moral, espontani si la consciència del poble l’adopta lliurement, sense coacció ni error, repetit o sia, si els actes que n'acrediten l’existència s’han anat produint en el mateix sentit, sense interrupció o contradicció, o prescrit obtenint la sanció del temps i de l’experiència durant 30 anys o més i provat, de tal manera que en consti l’admissió en l’ús general d’una manera notòria o en sigui demostrada l’existència pels mitjans de…