Resultats de la cerca

Inspirat en setmanaris catòlics europeus i en l’esperit renovador del concili II del Vaticà , fou creat gràcies a l’impuls dels sacerdots Joan E Jarque  i Francesc Melgosa, els quals en concretaren la realització Des del primer moment fou concebut com una publicació de la premsa corrent a Catalunya, dedicada a la informació religiosa dels cristians de les diòcesis catalanes, sense vinculació jurídica amb cap d’elles, ni tampoc amb cap orde, congregació, institut o moviment El mateix Joan E Jarque en fou el primer director, fins el 1993 Successivament han ocupat el càrrec Manuel…

Editat per Lluïsa Maria Puig, s’adreçava als nois i les noies en edat escolar

Interromput el 1870, tornà a sortir del 1878 al 1936 Acceptà el català en les collaboracions Posteriorment es transformà en un setmanari esportiu

S’imprimí a la impremta de Torner, la mateixa que el 1821 donà a llum la revista d’Ignasi Sanponts Periódico Universal de Ciencias, Literatura y Artes Volgué mantenir-se al marge del debat polític conjuntural, però l’adscripció dels seus redactors era clarament liberal Abordà una temàtica àmplia, des de les ciències fins a la filosofia, passant per la literatura i l’estètica Els seus redactors foren el professor alemany Carles Ernest Cook, que havia estat mestre de Mateu Orfila a Menorca els refugiats liberals italians Luigi Monteggia i Fiorenzo Galli, i els intellectuals…

Pretenia de propagar el català per totes les classes de la societat fou dirigit per FP Briz i F Matheu , i hi collaboraren, entre altres, Àngel Guimerà, Pere Aldavert i Dolors Monserdà

Fundat per Joan GBalaguera —que en fou el primer director—, Joan Colominas, Rafael Guerra del Río, Rafael i Josep Ulled, etc, fou l’òrgan d’expressió de les joventuts radicals lerrouxistes els Jóvenes Bárbaros

S'ocupava de ciències, literatura, indústria i teatre Acollí les primeres composicions de Teodor Llorente i Rafael Ferrer i Bigné també hi collaborà Rafael Blasco i Moreno Deixà de publicar-se a mitjan 1858

El consell de redacció era format per Francesc Tomàs, Joan Sánchez, Guillem Arbós, Miquel Fornés i Joan Rotger Volgué continuar la tasca d' El Obrero , però els seus exemplars foren sistemàticament recollits per les autoritats

Seguint l’exemple de “La Flaca”, publicava una gran caricatura a tot color a les pàgines centrals Tractava de política municipal, nacional i estrangera, tot satiritzant la majoria dels governants Tingué corresponsals a París, Porto i Madrid

El 1915 esdevingué portaveu de les comarques tarragonines de la Unió Federal Nacionalista Republicana Pel juny del 1930 inicià una segona època, com a òrgan de l’Esquerra Republicana de Catalunya El 1936 es convertí en diari