Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
Le Canigou
Setmanari
Setmanari polític publicat, en francès, a Prada (Conflent), del 1879 al 1928, i a Perpinyà del 1928 al 1929, dedicat exclusivament a la política francesa.
Es declarà successivament republicà progressista fins el 1909, diari del partit radical fins el 1923, adquirit per l’"Indépendant”, òrgan de la democràcia de Prada fins el 1928, i, finalment, portaveu dels republicans unionistes fins el 1929
Foment
Setmanari
Periòdic de Reus fundat com a «setmanari socialista republicà» el 1906.
El 1915 esdevingué portaveu de les comarques tarragonines de la Unió Federal Nacionalista Republicana Pel juny del 1930 inicià una segona època, com a òrgan de l’Esquerra Republicana de Catalunya El 1936 es convertí en diari
La Verdad
Setmanari
Periòdic catòlic i conservador, aparegut, primer com a setmanari, a Tortosa el 1880.
El 1883 era ja diari, polític, de notícies i interessos generals Fou, de fet, el portaveu de la família González, encapçalada per l’alcalde Teodor González, i desaparegué el 30 d’abril de 1903, en perdre les eleccions la candidatura d’aquest
Germinal
Setmanari
Setmanari àcrata de Sabadell, que s’autodenominà socialista (1904).
Posteriorment, amb el mateix nom, aparegué com a portaveu de la Federació de Societats Obreres, adscrita a la CNT, dirigit per Miquel Beltran 1916 i per Joan Galobart 1923 El 1925 adoptà la denominació de “Fructidor”, i finalment 1932-34 1937-38 la de Vertical
La Verdad
Setmanari
Setmanari polític publicat a Barcelona (del 2 d’octubre de 1902 al 24 de gener de 1904).
Dirigit inicialment per Miquel Martí, i després per Ramon Llopis i Ruiz, hi collaboraren, entre d’altres, Joaquín Costa i Álvaro de Albornoz Mantingué una actitud hostil al catalanisme, i fou portaveu oficiós del corrent demòcrata que encapçalava José Canalejas Méndez dins el partit liberal espanyol
Mallorca Dominical
Setmanari
Setmanari de Palma, fundat i dirigit per Bartomeu Ferrà i Perelló.
Sortí des del 14 de febrer de 1897 fins al 29 de desembre de 1901 Volgué ésser un portaveu popular del regionalisme mallorquí catòlic, no adherit a cap partit concret Hi collaboraren, en català i en castellà, tant en prosa com en vers, una trentena de sacerdots i un bon nombre d’escriptors mallorquins
El Obrero Balear
Setmanari
Setmanari, subtitulat ‘‘periòdic socialista’’, que aparegué a Palma del desembre del 1900 al juliol del 1936.
En 1934-36 fou l’òrgan de la Federació Socialista Balear En foren directors, entre d’altres, Francesc Roca, Llorenç Bisbal, Jaume M Marí, Antoni M Alsina, Ignasi Ferretjans, etc El 1937 sortí a Barcelona un Suplement de El Obrero Balear , portaveu de l’Agrupació de Socialistes a Catalunya, bilingüe, continuació de l’anterior i dirigit per Ignasi Ferretjans
L’Igualadí
Setmanari
Setmanari republicà autonomista d’Igualada.
Fou fundat per Joan Serra i Constansó sota el títol d’"El Igualadino”, redactat en castellà 1893 juny del 1904 - maig del 1909 A partir de la tercera època desembre del 1911 - desembre del 1914 fou escrit totalment en català fou publicat un quant temps a Vilanova del Camí Amb interrupcions, aparegué fins el 1923 Finalment, fou el portaveu d’Esquerra Republicana de Catalunya abril del 1933 - octubre del 1934
Pàtria Nova
Setmanari
Setmanari valencianista dirigit per Marià Ferrandis Agulló que es publicà a València del 6 de març al 7 d’agost de 1915.
De caràcter neosolidari, la seva finalitat era la d’agrupar entorn de la qüestió nacional els diversos sectors del valencianisme, superant les divisions polítiques Durant una segona època 24 de març a 15 de setembre de 1923 es convertí, en canvi, en portaveu de nuclis valencianistes catalanitzants i prorepublicans Hi collaboraren també escriptors socialistes, com Escandell i Buil Els seus inspiradors principals foren Tomàs i Martí, Pizcueta i Almela i Vives
Cultura Obrera
Setmanari
Setmanari sindicalista, en castellà, de Palma, aparegut com a òrgan de l’Ateneu Sindicalista el 16 d’agost de 1919 i convertit, a més, en òrgan de la Federació Regional del Treball de Balears el 28 d’agost de 1920.
Els principals directors d’aquesta primera època, que arribà fins al mes de juny del 1924, foren el mestre Antoni J Torres i el sabater Cosme Salvà Reaparegué, proclamada ja la Segona República, el mes de setembre del 1931, de nou com a òrgan de l’Ateneu i portaveu de la Confederació Regional Suspesa la publicació pel juliol del 1932, tingué encara una tercera època de l’octubre de 1934 al juliol del 1936