Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
error de dret
Dret
Error en el qual la ignorància o coneixement inexacte afecta una norma jurídica.
Té les conseqüències que en cada cas especifica la llei
avantjudici
Dret
Judici previ per a decidir sobre la procedència o improcedència d’iniciar un procés civil o penal contra un jutge o magistrat que tingui per objecte exigir la responsabilitat per infraccions de les lleis, relativa a l’exercici de llurs funcions.
Aquesta decisió tanmateix no suposa cap trejudici sobre la definitiva culpabilitat o innocència de l’encausat L’avantjudici solament és prescrit quan l’acció és promoguda pel perjudicat o ofès Un cop admesa la querella, en són conseqüències la instrucció de sumari i la suspensió en la funció del jutge o magistrat afectat
responsabilitat
Dret
Capacitat que té tot subjecte actiu de dret de conèixer i d’acceptar les conseqüències d’un acte propi conscient i lliure.
adquisició voluntària
Dret
Facultat inclosa en determinats drets de naturalesa real o personal que es refereix al dret d’opció o al dret de tempteig.
Pel dret d’opció s’atorga al titular la facultat d’adquisició dins el termini establert, mentre que el dret de tempteig atorga al titular la facultat d’adquisició preferent, en les alienacions oneroses en les quals el titular del dret pugui fer o donar la contraprestació a què s’hagi compromès l’adquirent El dret de tempteig comporta el dret de retracte quan ja ha tingut lloc la transmissió La llei 22/2001 tipifica ambdós drets com d’adquisició voluntària a l’espera de la seva incorporació en el llibre cinquè del Codi Civil de Catalunya La regulació vigent inclou els requisits de la…
potestat reglada
Dret
Exercici d’una facultat que exclou l’apreciació subjectiva de l’administració en preveure i determinar l’ordenament jurídic totes les seves condicions, els seus termes i les seves conseqüències.
igualtat de gènere
Dret
Mandat d’igualtat pel qual no es poden establir diferències per raó de gènere que no persegueixin una finalitat d’integració o que suposin unes conseqüències desproporcionades d’acord amb la finalitat perseguida.
La igualtat de gènere i la prohibició de discriminació per raó de sexe s’incorporaren en els ordenaments constitucionals contemporanis i permeteren fonamentar des dels poders públics un seguit de mesures destinades a la plena integració de la dona en la vida política, laboral, econòmica, cultural i social Entre aquestes destaca la paritat de gènere en la composició dels òrgans polítics, la nullitat radical dels acomiadaments que es fonamentin en causes discriminatòries o l’increment de participació del percentatge de dones en els consells d’administració de les entitats mercantils A l’Estat…
nació
Política
Dret
Comunitat d’individus als quals uns vincles determinats, però diversificables, bàsicament culturals i d’estructura econòmica, amb una història comuna, donen una fesomia pròpia, diferenciada i diferenciadora i una voluntat d’organització i projecció autònoma que, al límit, els porta a voler-se dotar d’institucions polítiques pròpies fins a constituir-se estat.
La nació, com a fenomen conscient i actiu en la vida collectiva i d’afirmació i enfrontament amb altres grups, sorgí vigorosament i amb trets característics a partir de la Revolució Francesa i és, des d’aleshores, amb vicissituds multiformes, una realitat activa en la història contemporània El principal problema, a l’hora de concretar aquells vincles o trets culturals i econòmics que perfilen el concepte de nació, és quan apareixen els intents de fer-ne un catàleg exhaustiu i suficient Els primers intents assenyalen com a elements d’una nació, el territori, la llengua, la raça, els costums,…