Resultats de la cerca
Es mostren 516 resultats
estrany | estranya
Dret
Persona a la qual és donada una herència o un llegat sense tenir vinculació familiar amb el qui atorga testament.
interventor | interventora
Economia
Dret
Persona que examina i fiscalitza els comptes de l’estat, d’un banc, d’una societat, etc, amb autoritat suficient.
procediment
Dret
Conjunt de regles que determinen l’actuació per tràmits judicials o administratius amb vista a la consecució d’un fi.
nació
Política
Dret
Comunitat d’individus als quals uns vincles determinats, però diversificables, bàsicament culturals i d’estructura econòmica, amb una història comuna, donen una fesomia pròpia, diferenciada i diferenciadora i una voluntat d’organització i projecció autònoma que, al límit, els porta a voler-se dotar d’institucions polítiques pròpies fins a constituir-se estat.
La nació, com a fenomen conscient i actiu en la vida collectiva i d’afirmació i enfrontament amb altres grups, sorgí vigorosament i amb trets característics a partir de la Revolució Francesa i és, des d’aleshores, amb vicissituds multiformes, una realitat activa en la història contemporània El principal problema, a l’hora de concretar aquells vincles o trets culturals i econòmics que perfilen el concepte de nació, és quan apareixen els intents de fer-ne un catàleg exhaustiu i suficient Els primers intents assenyalen com a elements d’una nació, el…
contreta
Dret
Obligació de pagar que es contreu, amb independència que els pagaments s’efectuïn a l’acte o durant l’exercici econòmic.
fill adulterí
Dret
Fill nat d’una unió en la qual almenys una de les persones és unida vàlidament en matrimoni amb una altra.
identitat de persona
Dret
Ficció de dret per la qual l’hereu es té per una mateixa persona amb el qui és causa de successió.
registre
Dret
Oficina on hom enregistra documents, actes, contractes, etc, per a constància oficial i amb vista a obtenir-ne determinats efectes jurídics.
despullar
Dret
Treure la possessió de béns a algú, d’acord amb una sentència, per tal de donar-los a llur amo legítim.
dret supletori
Dret
Conjunt de normes jurídiques establertes amb la finalitat de donar una solució als problemes no prevists per les disposicions preferentment aplicables.
En el dret civil català tradicional, a manca de disposicions dels organismes legislatius del Principat, les causes s’havien de decidir per les disposicions del dret canònic i, a manca d’aquestes, per les del dret civil o dret romà i doctrina dels doctors Per la vigent compilació, en allò que aquesta no preveu, són aplicats els preceptes del Codi Civil espanyol que no s’oposin als principis generals, que informen l’ordenament jurídic català i com a dret supletori regeix el costum local i, si no n'hi ha, els principis generals de dret