Resultats de la cerca
Es mostren 2009 resultats
arrest
Dret
Pena de privació de llibertat, durant un temps generalment breu, que pot ésser imposada pels jutges o els tribunals, per l’autoritat governativa o per l’autoritat militar.
En el Codi Penal del 1995 desaparegueren l' arrest menor i la possibilitat d’una execució domiciliària com a penes privatives de llibertat En el seu lloc, aparegué la pena d' arrest de cap de setmana amb les següents característiques durada de trenta-sis hores equival a dos dies de privació de llibertat es pot imposar un màxim de vint-i-quatre caps de setmana, llevat que operi com una pena substitutiva d’una altra pena de privació de llibertat s’haurà de complir en un centre penitenciari o en un dipòsit municipal, encara que normalment s’utilitzin els departaments d’ingressos de les presons i…
fiança d’arrelament
Dret
Obligació per als demandants estrangers de prestar fiança per a interposar qualsevol demanda, amb la finalitat de garantir el pagament de les costes del judici, en el cas de no obtenir-ne una sentència favorable.
Aquesta obligació és subjecte als convenis internacionals i sobretot a la reciprocitat És coneguda també amb la denominació de cautio iudicatum solvi
arrelament
Dret
En un judici, acció d’assegurar les responsabilitats derivades del procés.
apud
Dret
Dit especialment de l’obligació contreta, del nomenament d’advocat o de procurador de tribunal fet en el mateix expedient, en les mateixes actuacions judicials o administratives.
apud acta
Dret
Locució d’ús en la pràctica forense que designa una manifestació feta en la mateixa acta o document en què consten altres actuacions del procés.
apropiació
Dret
Acte pel qual una persona fa seva una cosa, incorporant-la al seu patrimoni amb intenció de gaudir-ne o disposar-ne en concepte de propietari definitiu.
aprofitaments comunals
Dret
Benefici de què gaudeixen els membres d’una determinada comunitat local i que els permet d’aprofitar-se d’uns boscs, prats o terres de conreu, que són patrimoni de la comunitat, sota la qualificació de bé comunal
.
Els aprofitaments comunals tenen un origen històric remot, vinculat als precedents d’una propietat collectiva de la terra
aprofitament de boscs i pasturatges
Dret
Dret de gaudir dels productes d’un bosc o dels pasturatges d’un prat de propietat d’altri, sigui per mitjà de contracte o bé per raó de la condició de veí d’un determinat poble.
En el primer cas és establerta una servitud voluntària , que és redimible en el segon, si els boscs o els prats són comunals, constitueixen un aprofitament comunal