Resultats de la cerca
Es mostren 2009 resultats
pacte
Dret
Dret civil
Contracte, tant en la seva integritat com en les convencions particulars, condicions, clàusules o estipulacions que el constitueixen.
El simple consentiment dels atorgants és causa civil suficient per a la constitució d’un pacte En el dret justinianeu s’anaren assimilant els uns i els altres
original
Dret
Escriptura pública que hom treu immediatament del protocol del notari, o sia la primera còpia literal.
organització territorial
Dret
Conjunt dels ens públics territorials en què s’estructura un estat (estat, comunitats autònomes, províncies, municipis) o una comunitat autònoma (municipis, comarques i altres denominacions pròpies).
ordre públic
Dret
Situació de respecte de les normes establertes per la societat que permeten la convivència social.
Pot ésser espontani o regulat per la legislació i amb una força coercitiva que obligui al compliment de les disposicions En els estats totalitaris o antidemocràtics, l’ordre públic serveix, la majoria de vegades, per a imposar i mantenir els privilegis d’una classe social, d’un grup, d’una ideologia
ordinari | ordinària
Dret
Dit del judici que s’acomoda a les disposicions processals generals o per al qual no hi ha establert un procediment especial.
ordenament jurídic
Dret
Conjunt de normes jurídiques d’un estat.
En els estats descentralitzats políticament federals, regionals, autonòmics coexisteixen diferents ordenaments de cadascun dels centres de producció normativa ordenament estatal, ordenament autonòmic, etc
ordenament
Dret
Col·lecció de disposicions reials donades pels reis de Castella i Lleó a la baixa edat mitjana quan legislaven d’acord amb les corts.
La més important és l' Ordenamiento de Alcalá , aprovat el 1348 a les corts celebrades a Alcalá de Henares
potestat reglada
Dret
Exercici d’una facultat que exclou l’apreciació subjectiva de l’administració en preveure i determinar l’ordenament jurídic totes les seves condicions, els seus termes i les seves conseqüències.
potestat discrecional
Dret
Exercici d’una facultat mitjançant un procés aplicatiu de l’ordenament jurídic en què té una rellevància especial l’estimació subjectiva o lliure apreciació de l’administració.