Resultats de la cerca
Es mostren 39 resultats
llei
Política
Dret
Norma jurídica, de caràcter general i obligatori, dictada pels òrgans estatals o autonòmics als quals la Constitució i els estatuts d’autonomia atribueixen el poder legislatiu.
La llei constitueix la font més important del dret en la major part de les societats, i té per funció de regular la vida política, social i econòmica de la comunitat La facultat de legislar ha estat diversament atribuïda a una sola persona règims en què la sobirania nacional resideix en una sola persona, monarca o dictador o tot el poble a través dels representants democràticament designats règims parlamentaris en què la sobirania nacional resideix en el poble En el sistema parlamentari hom estableix un sistema jeràrquic de normes basat en una llei fonamental constitució on són definits els…
Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea
Dret
Conjunt de drets que els ciutadans de la Unió poden oposar davant les institucions, els òrgans i els organismes d’aquesta, com també davant dels estats membres únicament quan apliquin el dret de la Unió.
El document s’aprovà durant la cimera de Niça de 7 de desembre de 2000 Tipifica una sèrie de drets que havien estat reconeguts per la jurisprudència del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees sota la inspiració de les tradicions constitucionals dels estats membres La Carta dedica el primer títol al reconeixement de la dignitat humana, del dret a la vida, del dret a la integritat de la persona, a la prohibició de tortura i a la prohibició d’esclavitud En el títol segon, s’hi troben reconegudes les llibertats clàssiques d’expressió, de pensament, de respecte a la vida familiar, de…
conflicte de competència
Dret
Situació jurídica produÏda quan dos organismes es consideren competents per a conèixer d’un afer o, a la inversa, aprecien que no tenen atribucions per a pronunciar-s’hi.
Pot ésser territorial, entre òrgans amb igual competència però amb diferent circumscripció, o jeràrquica, quan es discuteix la preferència entre òrgans superiors i inferiors
dret constitucional
Política
Dret
Dret constitucional
Conjunt de normes que constitueixen l’estat i en regulen els trets fonamentals.
En delimiten els elements constitutius població, territori i poder públic estatal i regulen l’organització i funcionament dels òrgans superiors forma de govern, les relacions generals excloses les penals, laborals i financeres i tributàries entre aquests òrgans i els ciutadans forma d’estat i la distribució territorial del poder estructura territorial de l’estat
mutilació
Dret
Delicte consistent a mutilar o de mutilar-se.
Severament castigada per les legislacions dels estats occidentals, especialment quan és comesa a una tercera persona, en el cas de l’automutilació o de la mutilació voluntàriament induïda era penada especialment quan hom hi recorria per evitar el servei militar No és un delicte quan es tracta de trasplantaments d’òrgans practicats segons la legislació vigent i quan es tracta d’esterilitzacions o de cirurgia transsexual practicats per facultatiu i sempre amb el consentiment de l’interessat
Agència Tributària de Catalunya
Dret
Organisme autònom administratiu adscrit al departament d’economia i finances de la Generalitat de Catalunya.
Ens previst a l’article 204 de l’ Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006 , té per funció la gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció de tots els tributs propis de la Generalitat de Catalunya i també, per delegació de l’estat, dels tributs cedits totalment per l’estat a la Generalitat de Catalunya Així mateix, l’Agència Tributària de Catalunya també pot gestionar, per delegació, altres tributs estatals i establir mecanismes de collaboració amb l’Agència Estatal d’Administració Tributària, entre els quals l’estatut preveu un consorci amb participació paritària de les dues agències…
presídium
Política
Dret
A la Unió Soviètica, organisme que exercia col·legiadament o per delegació els poders de la institució de la qual emanava.
El més important era el presídium del soviet suprem, que exercia de forma collegiada les funcions de cap d’estat Cos permanent, entre les sessions del soviet suprem tractava de les principals qüestions de l’administració de l’estat i controlava el treball dels òrgans subordinats Era elegit pels diputats de les dues cambres del soviet suprem i l’integraven el president, el primer vicepresident, quinze vicepresidents un per cada república federada, el secretari i vint-i-un vocals Del 1952 al 1966 el politburó tingué el nom de presídium del comitè central
jurisdicció social
Dret
Ordre jurisdiccional de l’àmbit del dret laboral que inclou aquelles qüestions vinculades a aspectes de les relacions laborals i a matèries vinculades a la Seguretat Social.
Integra els òrgans judicials que coneixen sobre les pretensions promogudes en l’àmbit del dret laboral, tant en la seva dimensió individual com collectiva, i que inclou aquelles qüestions no sols vinculades a aspectes de les relacions laborals entre d’altres, les controvèrsies entre empresaris i treballadors com a conseqüència del contracte de treball sinó també a matèries vinculades a la Seguretat Social i a les impugnacions de les actuacions de les administracions públiques realitzades en exercici de les seves potestats i funcions sobre les matèries esmentades La jurisdicció…
auxili
Dret
Deure que, per raons d’humanitat, de parentiu, d’interès públic, etc, és imposat per la llei obligant unes persones o entitats a ajudar-ne, assistir-ne o socórrer-ne d’altres, especialment en situacions excepcionals.
Així, el deure de socórrer tota persona desemparada i en perill manifest, l’omissió del qual ocasiona el delicte d’omissió de socors el deure de cobrir les necessitats mínimes dels parents pobres o deure d'aliments també, el deure de prestar-se auxili mútuament els òrgans judicials auxili judicial , quan un jutge es veu obligat a donar realització a un acte en el terreny de la jurisdicció d’un altre jutge Igualment, les altres autoritats no judicials tenen el deure d’auxiliar aquells L’omissió del deure d’auxili entre autoritats suposa el delicte específic d' omissió d’auxili ,…
Tractat de Funcionament de la Unió Europea
Dret
Tractat resultant de la reforma del tractat constitutiu de la Comunitat Europea arran de l’anomenat Tractat de Lisboa que fou signat pels representants dels estats membres de la Unió Europea el 13 de desembre de 2007 i entrà en vigor l’1 de desembre de 2009.
Organitza el funcionament de la Unió i determina els àmbits, la delimitació i les condicions d’exercici de les seves competències Juntament amb el Tractat de la Unió Europea, també reformat per l’anomenat Tractat de Lisboa, constitueixen els tractats sobre els quals es fonamenta la Unió Tant el Tractat de Funcionament de la Unió Europea com el Tractat de la Unió Europea, que tenen el mateix valor jurídic, són designats en ocasions com els “Tractats Constitutius” per distingir-los del “Dret derivat” de la Unió…