Resultats de la cerca

Administrador del departament dels Pirineus Orientals i cap d’una companyia de milícies durant la Revolució Francesa, fou elegit diputat a la Convenció 1792 Afiliat a la fracció més moderada dels girondins, lluità contra els excessos de la repressió i el monopoli polític de París Proscrit i empresonat, assolí d’escapar, però intentà, vanament, d’aixecar el país des de Lió capturat prop de Bordeus, morí guillotinat

Catòlic i conservador, fou detingut durant la guerra civil de 1936-39 Des del 1955 hom el designà successivament regidor i tinent d’alcalde de Barcelona, comissari del Pla de Desenvolupament 1962, sotssecretari d’obres públiques 1965-70, procurador en corts i delegat del govern al Consorci de la Zona Franca barcelonina a més, presidí el Cercle Català de Madrid El 1976 encapçalà la Unió Catalana, grup polític lligat a la Unión Democrática Española, de Silva Muñoz, i el 1977 intentà, sense èxit, d’obtenir un escó per Alianza Popular

Fou diputat a Corts 1908, president del tribunal tutelar de menors i director general de presons Treballà per al progrés del sistema penitenciari i per a la rehabilitació dels infants delinqüents Dirigí la revista Aurora Social 1907-08, des de la qual defensà un sindicalisme Publicà diversos estudis sobre les qüestions esmentades

Cursà estudis de dret a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1927 Treballà a l’administració pública com a funcionari de la Generalitat de Catalunya, on romangué fins el 1936 Afeccionat al periodisme, fou autor d’alguns articles a El Diluvio Arran de la guerra civil, s’exilià primer a Bèlgica, a Brusselles, i el 1938 es traslladà a Mèxic Hi reprengué la seva tasca periodística Fou Collaborador al diari Excelsior , on publicà durant més de trenta anys fou també un dels fundadors de la revista Estampa , dins de la mateixa empresa Treballà com a investigador a la cambra nacional de…

Normalment es refereix només al parentiu per consanguinitat La proximitat del parentiu és mesurada pel nombre de generacions cada generació forma un grau , i una sèrie de graus forma la línia , que és directa quan és formada per persones que descendeixen les unes de les altres, i collateral quan és formada per persones que no descendeixen les unes de les altres, però tenen un tronc comú La línia directa ascendent uneix les persones a aquelles de les quals descendeixen, i la descendent uneix la persona amb aquelles que descendeixen d’ella En les línies hom compta tants graus com generacions o…

Estudià filosofia i dret a la Universitat de València Exercí d’advocat de l’audiència de València fins que el 1780 es traslladà a Madrid Mantingué amistat amb diversos erudits i literats, entre els quals Francesc Pérez i Bàyer, Francesc Cerdà i Rico i Antoni Josep Cabanilles El comte de Floridablanca li encarregà la traducció castellana de l’obra del seu germà Joan, que publicà amb el títol d' Origen, progresos y estado actual de tota la literatura 1784 Es retirà posteriorment a València i el 1802 fou nomenat oïdor de l’audiència de Mallorca, càrrec al qual renuncià Fou membre de…

Succeí el seu germà Barissó II 1236 Es posà sota la tutela del papa Gregori IX Malgrat l’oposició d’aquest, es casà novament amb Enzo, fill natural de l’emperador Frederic II 1239, amb l’esperança de posar pau al país

Germà de Maria Antònia Salvà i Ripoll Membre de l’Associació per la Cultura de Mallorca i director de la revista La Nostra Terra en 1929-36, fou un dels fundadors del Centre Autonomista de Mallorca el 1930 Tingué més una activitat econòmica que no política secretari del Banc de Crèdit Balear 1929-49 i president del Foment de Turisme 1934

Fou discutida als parlaments del 1679 i el 1680 en aquest darrer fou rebutjada pels lords Aquesta llei era la reacció davant la possibilitat que s’instaurés una dinastia catòlica i volia excloure de la successió el germà i hereu de Carles II, el catòlic Jaume després Jaume II A partir de la discussió d’aquesta llei, al parlament anglès els partidaris del bill foren denominats whigs , i els oposants tories

Personatge de família notable, germà de Benet Maria de Moixó i de Francolí Es llicencià en dret i després estudià a la Universitat de Cervera, on es doctorà el 1772 i, més tard, esdevingué catedràtic Entre els càrrecs que exercí, fou segon baró de Juras Reales Fou destinat a Amèrica per l’administració colonial, i el 1803 s’establí a Xile Hi fou nomenat fiscal de l’Audiència El seu fill fou el jurista Lluís Maria de Moixó i López Fuertes