Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
llei orgànica
Dret
En l’ordenament jurídic de l’Estat espanyol, llei per a regular el desenvolupament dels drets fonamentals i llibertats públiques, l’aprovació dels estatuts d’autonomia, del règim electoral general així com d’altres matèries explícitament establertes a la constitució.
La seva aprovació, modificació i derogació exigeix el vot favorable de la majoria absoluta dels membres del Congrés dels Diputats
retractació
Dret
Acte pel qual hom retira el consentiment o l’aprovació a una oferta o proposta.
fillol | fillola
Cristianisme
Dret
Persona apadrinada per altri en el seu baptisme o en la seva confirmació.
Entre fillol i padrí, segons el dret canònic, s’estableix un vincle de parentiu espiritual que fins l’aprovació del codi de dret canònic del 1983 era impediment per al matrimoni entre ells
suspensió de garanties constitucionals
Política
Dret
Dret constitucional
Situació anormal de l’ordre públic, prevista per les constitucions democràtiques, que consisteix en la supressió temporal total o parcial de les garanties personals i dels drets reconeguts en la constitució (estat d'excepció).
És decretada pel govern, amb autorització del parlament i aprovació del cap d’estat També pot ésser declarada judicialment, amb caràcter individual, amb relació a les investigacions relatives a l’actuació de bandes armades o a elements terroristes
dació en pagament
Dret
Acte de compliment d’una obligació mitjançant la realització d’una prestació diversa a l’establerta inicialment, fet amb el consentiment del creditor.
La dació en pagament i, especialment, la seva aprovació com a forma de pagament esdevingué una qüestió controvertida des de mitjan 2008 en esclatar la bombolla immobiliària i la crisi econòmica que l’acompanyà, quan molts titulars d’hipoteques signades per a l’adquisició d’habitatges es veieren en la impossibilitat de continuar pagant el deute
Comissió d’Infraestructures
Dret
Comissió integrada per membres de l’administració local, autonòmica i local per al seguiment de la inversió de l’estat a Catalunya.
Prevista al segon paràgraf de la disposició addicional tercera de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006, té per finalitat el seguiment del compliment del paràgraf primer de la mateixa disposició addicional tercera de l’Estatut, per la qual la inversió de l’estat a Catalunya en matèria d’infraestructures, exclòs el Fons de Compensació Interterritorial, s’ha d’equiparar a la participació del producte interior brut de Catalunya amb relació al producte interior brut de l’estat per un període de set anys després de la data d’aprovació de l’Estatut
Tribunal de Corts
Dret
Antic òrgan suprem de la justícia penal a les valls d’Andorra.
Era constituït pels dos veguers, episcopal i francès, i el jutge d’apellacions, que actuaven de magistrats, acompanyats de dos representants del consell general, anomenats raonadors , dels dos batlles, dels dos escrivans o notaris i del nunci Les sentències sobre causes civils i criminals, conegudes en primera i única instància, tenien caràcter definitiu i no admetien recurs Des de l’aprovació de la Constitució del 1993, el poder judicial andorrà és exercit pels batlles primera instància, pel Tribunal de Batlles, pel Tribunal de Corts penal i pel Tribunal Superior de Justícia El…
assemblea
Dret
Reunió de tots els components d’una societat, corporació i, en general, de qualsevol persona jurídica, que en constitueix el màxim òrgan deliberant; sovint és anomenada junta
.
En les associacions civils culturals, esportives, etc i en altres entitats, les assemblees de socis poden ésser ordinàries o extraordinàries, per a tractar de les qüestions que, respectivament, fixin els estatuts de cada associació o entitat Generalment l' assemblea ordinària és convocada d’una manera periòdica, normalment cada any com a mínim, i decideix sobre la renovació dels càrrecs de la junta, aprovació de les activitats realitzades, rendició de comptes i pressupost l' assemblea extraordinària és convocada per decidir sobre qüestions excepcionals modificació d’estatuts,…
Alt Representant de la Unió per a Afers Exteriors i Política de Seguretat
Dret
Òrgan del Consell Europeu que té per funció dirigir i executar la política exterior i de seguretat comuna de la Unió Europea.
Nomenat per majoria qualificada del Consell Europeu, amb l’aprovació del president de la Comissió Europea, porta a terme la seva funció d’acord amb els mandats del Consell Europeu L’Alt Representant de la Unió Europea per a Afers Exteriors i Política de Seguretat, segons la regulació del Tractat de la Unió Europea en la redacció conferida pel Tractat de Lisboa en vigor des de l’1 de desembre de 2009 que modificava tant el nom com les funcions de l’antic alt representant per a la PESC , presideix el Consell d’Afers Exteriors i és un dels vicepresidents de la Comissió Europea, amb…