Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
registre de fundacions
Dret
Registre on hom inscriu les fundacions catalanes.
Segons la llei 5/2001 de fundacions, el registre de fundacions depèn del protectorat de la Generalitat que vetlla per l’exercici correcte del dret de fundació En el registre de fundacions s’ha de deixar constància de la carta fundacional, dels estatuts i dels acords de modificació, del nomenament, la suspensió, el cessament i la renúncia dels patrons i, si escau, dels liquidadors, de les delegacions de facultats i els apoderaments generals, de la constitució, la modificació i l’extinció de fons especials, de la fusió i l’escissió de fundacions, de la pròrroga de fundacions constituïdes per un…
Josep Maria Vilaseca i Marcet
Dret
Advocat, jurista, empresari i mecenes.
Impulsor de nombroses entitats culturals, com les Edicions Catalanes de París, el 1969 creà la Fundació Jaume Bofill Presidí la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat i fou director de l’Institut d’Estudis Autonòmics, president dels consells d’administració de les editorials Laia i Estela i conseller d’Edicions 62 Professor de dret administratiu a la Universitat Autònoma de Barcelona, impulsà l’elaboració del Diccionari jurídic català el 1986
Eugeni Giral i d’Arquer
Dret
Advocat.
Membre de la Joventut Nacionalista de Barcelona, publicà L’actuació de les joventuts nacionalistes 1920 Un dels capdavanters de les cases barates als Països Catalans, és autor, juntament amb l’arquitecte Albert Carbó i Pompidó, de Les cases a bon preu Les institucions socials i els problemes obrers 1920 El 1921 fou pensionat per l’ajuntament de Barcelona per tal que fes una memòria sobre les cases populars a Itàlia Publicà diferents treballs sobre dret i institucions marítimes catalanes
Joan de Giorgio Vitelli i Simon
Literatura catalana
Lingüística i sociolingüística
Dret
Escriptor i traductor.
Advocat 1892, ingressà al ministeri de l’interior italià fou prefecte a Ravenna 1913 El 1887 contribuí a facilitar els estudis d’ Eduard Toda als arxius algueresos Destacat representant de la renaixença catalana a l’Alguer, és autor de nombroses poesies catalanes, d’arrel popular Traduí al català els poetes italians Dant, Leopardi, Carducci i Heine, i a l’italià, poetes catalans també traduí alguns escrits breus sobre temes algueresos Escriví estudis sobre el folklore i el dialecte alguerès
,
català | catalana
Dret
Segons la legislació espanyola vigent, condició de la persona a qui són aplicables les normes d’abast personal del dret civil especial de Catalunya.
Són legalment catalanes les següents persones els fills de pare català menors d’edat els fills de pare català residents i nascuts o no al Principat de Catalunya, majors d’edat els nascuts al Principat de Catalunya de pare no subjecte al dret català si el pare, durant la minoritat del fill o bé el fill mateix major d’edat declara la voluntat que el fill sigui sotmès a la legislació catalana qualsevol altra persona que hagi guanyat el veïnatge civil català per residència al Principat de Catalunya durant deu anys sense manifestació en contrari, o bé per residència durant dos anys si…
Segon Congrés Jurídic Català
Dret
Assemblea promoguda el 1971 per l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i el Col·legi d’Advocats de Barcelona.
Varen collaborar d’altres entitats jurídiques catalanes per a revisar l’aplicació de la Compilació del Dret Civil especial de Catalunya, l’estatut de la dona catalana, la filiació, la paternitat i l’empresa agrícola catalana Se celebrà el 1971 del 19 d’octubre al 18 de novembre, presidit per Francesc Condomines i Ignasi de Gispert, amb Lluís Puig i Ferriol com a secretari, amb assistència d’uns 500 congressistes Les sessions de treball tingueren lloc a Barcelona, Girona, Lleida, Cervera, Tarragona, Tortosa, Manresa, Vic i Andorra Les conclusions entre les quals l’ús del català en la vida…
Emilià Vilalta i Vidal
Periodisme
Dret
Periodista i advocat.
Cursà estudis de dret a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1929 Molt aviat treballà al diari El Diluvio de Barcelona, on feia l’editorial Treballà a la Generalitat de Catalunya, on ocupà càrrecs administratius Fou jutge d’instrucció en les investigacions per l’assassinat dels germans Josep i Miquel Badia Fou oficial del cos jurídic militar Intervingué en la Guerra Civil Espanyola de la part de l’exèrcit republicà El 1936 s’exilià a Bèlgica, i després s’exilià a Mèxic, on arribà el 1939 En aquest país reprengué la tasca de periodista Hi fou fundador i director de la…
protocol
Dret
Conjunt d’instruments públics i altres documents que hi són incorporats cada any, atorgats davant un mateix notari, amb numeració estrictament correlativa i enquadernats en acabar l’any en un o diversos volums.
A cadascun avantposa una diligència o nota d’obertura i una altra al final de cloenda Les escriptures i els documents són foliats i tenen un número correlatiu des de l’inici de cada any per cada notaria Els protocols notarials són secrets i en el cas que alguna part interessada en un instrument vulgui examinar-lo, el notari ha de buscar-ho personalment impedint la lectura de les altres escriptures l’exhibició ha d’ésser en tot cas davant dos testimonis i se'n llevarà acte públic De tota còpia autenticada d’un instrument del protocol n'ha de quedar constància en nota marginal en l’original A l…
Francesc d’Ametller i Perer
Història
Dret
Jurista i polític filipista.
Era l’hereu de la família Ametller de Terrassa Al començament del s XVIII exercia diversos càrrecs en la burocràcia reial al Principat Tanmateix, el 1705 es declarà fermament oposat a la perdurabilitat de les consuetuds polítiques catalanes i es negà a sotmetre's a l’obediència de l’arxiduc Carles d’Àustria Francesc d’Ametller fugí a Castella, i Felip V li atorgà una plaça al consell de Castella El 1713, quan les tropes borbòniques envaïren Catalunya, Francesc d’A metller s’hi traslladà igualment Li fou encomanada llavors l’assessoria civil del duc de Popoli, general en cap de l’exèrcit…
Mobile World Congress

Mobile World Congress
Dret
Congrés de telefonia mòbil.
És organitzat per Global System for Mobile Communications Association GSMA, que té l’origen en el Groupe Speciale Mobile GSM, entitat formada el 1982 per la Confederació Europea de Telecomunicacions amb l’objectiu de desenvolupar un sistema de comunicació mòbil internacional i fixar-ne l’estàndard, a la qual des del 1993 s’afegiren operadors de fora d’Europa La GSM Association, que a mitjan primera dècada del segle XXI incloïa prop del 80% d’operadors de mòbils del món, començà el 1987 a celebrar el MWC, anomenat inicialment GSM World Congress i més tard 3GSM World Congress Entre altres…