Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
Comissió Bilateral Generalitat-estat
Dret
Òrgan que constitueix el marc general i permanent de relació entre el govern de la Generalitat de Catalunya i el govern de l’estat.
És un instrument de participació i collaboració de la Generalitat en l’exercici de competències estatals i un fòrum d’intercanvi d’informació i de deliberació sobre polítiques públiques i assumptes d’interès comú Entre les funcions específiques reconegudes a la Comissió Bilateral destaquen la deliberació, la formulació de propostes i, si escau, l’adopció d’acords amb relació a projectes de llei que incideixin en la distribució de competències entre l’estat i la Generalitat, la programació de la política econòmica en tot allò que afecti els interessos i la competència de la Generalitat, el…
Ignasi Miquel i Rubert
Dret
Jurisconsult.
Fou un dels fundadors de la Revista de Legislación y Jurisprudencia de Madrid, i publicà, en collaboració, Código de comercio español 1855, Manual completo de desamortización civil y eclesiástica 1856 i Biblioteca jurídica 1889 Participà, també, en la redacció del diccionari de Pascual Madoz
Josep Pere i Raluy
Dret
Jurista.
Pertanyent a la carrera judicial, fou molts anys jutge encarregat del Registre Civil de Barcelona, que organitzà per tal que funcionés amb la màxima eficàcia Especialista en dret de nacionalitat i de família, lluità per la reforma d’aquest darrer participà molt activament en tots els moviments democratitzadors del poder judicial durant la dictadura franquista Publicà Derecho del Registro Civil 1962, Derecho de nacionalidad i, en collaboració, Derecho de arrendamientos urbanos
Diàleg
Dret
Publicació ciclostilada mensual editada pels estudiants de la facultat de dret de València (febrer del 1961 — març del 1962), amb text bilingüe, però predominantment català.
Tingué la collaboració de diversos professors M Tarradell, J Reglà, R Trias i Fargas fou la plataforma on es donà a conèixer la que aleshores es presentava com a “nova generació” valenciana Enric Solà, Alfons Cucó, Lluís Aracil, Manuel Ardit, Rafael Ninyoles, Joan Riera, Eliseu Climent, Josep V Marquès, Vicent Álvarez, Varià Miralles, etc Pel març de 1963 en fou represa l’edició, gairebé exclusivament en castellà Els redactors del primitiu “Diàleg” fundaren llavors Concret
Joaquim Almeda i Roig
© Fototeca.cat
Dret
Jurista.
Home eminent per la seva cultura jurídica i competència professional, fou catedràtic de dret romà, degà del Collegi d’Advocats de Barcelona i president de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Barcelona És autor de La costumbre como fuente de derecho 1908, del Prontuario de las leyes vigentes en Cataluña i d’un Dictamen sobre si són o no redimibles els censos emfitèutics a Catalunya, en collaboració amb Guillem A Tell i Tomàs Fontova Cal esmentar el seu discurs presidencial Estado del Derecho Catalán 1908
Josep Francesc Ildefons Ramon d’Albert
Història
Dret
Advocat i polític.
Fou professor de dret a Perpinyà, on exercí diversos càrrecs oficials A París, on residí des del 1763, arribà a lloctinent general de la policia 1775 i conseller d’estat davant el ministeri Turgot Publicà Lettres d’un avocat 1765 oposant-se a la versió del cos de dret civil francès Un resum cronològic de la història romana no fou publicat fins el 1820 Altres obres seves s’han perdut, com un estudi de les Lettres de cachet en collaboració amb Malesherbes i un treball extens sobre les lleis d’Europa
Agència de Ciberseguretat de Catalunya
Dret
Organisme de la Generalitat de Catalunya que té per finalitat garantir la seguretat de les xarxes de comunicacions electròniques.
Fou creada per la llei aprovada pel Parlament de Catalunya el 12 de juliol de 2017 Substitueix el Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya CESICAT, creat el 2009 Té com a principal missió garantir la seguretat de les xarxes de comunicacions electròniques i els sistemes d’informació en l’àmbit de la Generalitat de Catalunya i de tot el seu sector públic, en collaboració amb els organismes judicials i policials Tot i les seves atribucions, en principi no està facultada per a investigar els ciberatacs i els ciberincidents, bé que en el redactat finalment aprovat s’hi especifica que els…
Charles Albert Gobat
Política
Dret
Jurista i polític suís.
Fou un estudiant brillant que estudià en diverses universitats europees abans de doctorar-se en dret a la Universitat de Heidelberg el 1867 Acabat el doctorat, impartí classes a la Universitat de Berna abans d’obrir un bufet d’advocats a Delemont El seu prestigi el portà a incorporar-se a la política quan fou designat cap d’instrucció pública, càrrec que ocupà durant gairebé trenta anys El 1882 fou elegit per formar part del Gran Consell de Berna, del qual fou el president durant el període 1886-87 Del 1884 al 1890 fou membre del Consell dels Estats de Suïssa i des del 1890 fins a la seva…
agrupació d’empreses
Dret
Modalitat contractual de col·laboració entre empresaris que sense arribar a l’extrem de crear un ens amb personalitat jurídica pròpia, serveix per a facilitar o desplegar en comú l’activitat empresarial dels seus membres.
cambra d’agricultura
Economia
Dret
Associació generalment voluntària que té per funció de reunir, elaborar i expressar les opinions de les persones lligades amb l’agricultura sobre qüestions públiques referides al benestar de l’interès agrícola.
La primera fou fundada a Escòcia el 1864 En general, a tot el món, han estat restringides als grans propietaris i, a diferència de les antigues societats d’agricultors, han fet pressió sobre la política agrària governamental A l’Estat espanyol, les cambres d’agricultura foren regulades el 1890 agrupades en cinc federacions entre les quals la catalanobalear i la valencianomurciana formaven la Unió Agrària Espanyola El 1919 foren creades les cambres agrícoles provincials , de caràcter obligatori, al costat de les de caràcter local Durant els darrers anys del segle XIX foren creades, als Països…