Resultats de la cerca

La primera consta de tres volums Constitucions i altres drets de Catalunya 1588, Pragmàtiques i altres drets de Catalunya 1589, Constitucions i altres drets de Catalunya superflus, contraris i corregits 1589 Fou duta a terme, per acord de les corts de Montsó del 1585, per una comissió formada per Onofre Pau Cellers, Joan Cella i Nicolau Freixenet substituït després per Miquel Pomet, nomenats pels estaments, i Miquel Cordelles, Martí Joan Franquesa i Francesc Puig, nomenats pel rei, seguint la sistemàtica de la compilació anterior, impresa el 1493 La segona consta també de tres…

Té com a precedents la Real Academia de Derecho Español 1730, dissolta durant la guerra Napoleònica, i l’Academia Matritense de Jurisprudencia y Legislación 1839 Els seus estatuts actuals són del 1947 consta de 40 acadèmics numeraris Té com a objectius la indagació, la propagació i la conservació de la ciència jurídica, i la contribució a les reformes i progressos de la legislació espanyola i del dret internacional

Vida i obra Fou conseller de Barcelona el 1395 i el 1403, i durant l’Interregne li foren encarregades algunes missions pel parlament de Catalunya Joan I el designà, el 1393, amb Jaume Marc, jutge del consistori poètic de Barcelona És autor del Torsimany , tractat teòric i gramatical, seguit d’un diccionari de rimes, conservat a la Real Biblioteca d’El Escorial, i probablement autògraf Segurament no tingué difusió, però és important perquè recull allò que a l’època era considerat vàlid per a l’art de trobar, i té interès per a la comprensió de la poesia cortesana anterior a Ausiàs Marc…

Regí la càtedra de notaria del 1548 al 1555, que fou suprimida, i, restablerta, del 1565 al 1584 El 1551 i el 1571 fou nomenat justícia de tres-cents sous El 1532 participà al certamen celebrat a València en honor de la Immaculada Concepció amb un poema, Doctes i experts, subtils i perfets mestres , que consta de dues estrofes de dotze versos en català, únic poema seu conservat La rúbrica d’aquest poema ha provocat algunes confusions sobre l’edat de l’autor, que devia ser de disset anys

Des de l’antigor ha estat considerada, en molts pobles i en moltes religions, un pecat greu, subjecte a càstigs severs A Israel, el blasfem era lapidat També era delicte rigorosament punit a l’edat mitjana, com consta en el codi de Justinià i en el concili d’Aquisgrà 818 Modernament, la consideració penal de la blasfèmia ha estat diversa uns codis la consideren un atac a la religió d’altres, no solament una injúria a Déu, sinó, encara, una ofensa a la societat i d’altres, una ofensa al sentiment religiós, a la llibertat de consciència o a l’ordre públic Segons la teologia moral,…