Resultats de la cerca

Autor de la Magna Glossa , recull sistemàtic de les anotacions i els comentaris al Corpus Iuris i d’altres fets per glossadors precedents i contemporanis obra de gran transcendència, fins i tot per a l’administració de justícia

La igualtat de gènere i la prohibició de discriminació per raó de sexe s’incorporaren en els ordenaments constitucionals contemporanis i permeteren fonamentar des dels poders públics un seguit de mesures destinades a la plena integració de la dona en la vida política, laboral, econòmica, cultural i social Entre aquestes destaca la paritat de gènere en la composició dels òrgans polítics, la nullitat radical dels acomiadaments que es fonamentin en causes discriminatòries o l’increment de participació del percentatge de dones en els consells d’administració de les entitats…

S'entén per composició equilibrada la presència d’homes i de dones de manera que, en el grup al qual es refereixi, les persones de cada sexe no superin el 60% ni siguin menys del 40% La paritat de sexes és una mesura d’integració de la dona en els àmbits polítics, administratius, laborals, socials, econòmics i culturals incorporada en alguns ordenaments constitucionals contemporanis A l’Estat espanyol les mesures paritàries es van introduir en la Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva d’homes i de dones, declarades constitucionals pel Tribunal Constitucional espanyol…

Vida i obra Germà del pintor Jaume Morera i Galícia , es llicencià en dret a Madrid i feu amistat amb Campoamor i López de Ayala Fou diputat liberal pel districte de Sort-Viella 1883, degà del collegi d’advocats de Lleida, alcalde de la mateixa ciutat 1889-90 i diputat a Corts per la Lliga Regionalista de Barcelona 1916-23 Collaborà en diverses publicacions periòdiques locals La Revista de Lérida , Lo Garbell , El Pallaresa , El Diario de Lérida , La Veu del Segre , El Ideal i de Barcelona La Illustració Catalana , L’Esquella de la Torratxa Participà també en la creació del diari El País…

Vida i obra Advocat, membre d’una noble família menorquina, el 1811 fou elegit diputat per Menorca a Mallorca, on pertangué a la Junta Suprema de les Balears 1812 La seva activitat com a escriptor fou tardana En vida, tan sols publicà un llibre de caràcter devot, L’exercici del Via Crucis Maó 1811 i, segons estudis recents,  Principis de la lectura menorquina , publicats a Maó el 1804 amb el pseudònim d’ Un Maonès La resta dels seus treballs es conservà manuscrita, fet que en dificultà la difusió Principis generals de la llengua menorquina o modo fàcil d’aprendre de lligir, parlari escriure…

Fill d’ Enric Jardí i Miquel Doctor en dret per la Universitat de Barcelona, formà part del grup clandestí Front Universitari Després fou lletrat de l’Ajuntament de Barcelona i també exercí d’advocat Vinculat a algunes filials de l’Institut d’Estudis Catalans, conreà simultàniament la crítica i la història de l’art, la biografia, sobretot de polítics contemporanis, i la història d’algunes institucions Des del 1948 fou redactor d’ Ariel , revista clandestina d’art i literatura Es dedicà als temes artístics, sobretot en els primers llibres, que, entre d’altres, inclouen  Nonell i altres…

Vida i obra Membre d’una família políticament influent, era fill de Joan Ponç, doctor en drets, governador i jutge de la gran cort de la vicaria de Nàpols, i net de Lluís d’Icard i de Requesens, governador del Castell Nou de Nàpols, era cosí germà del bisbe d’Urgell, Perot de Castellet, i del batlle general de Catalunya Lluís d’Icard i Agustí La família mantingué un estret vincle amb el monestir de Vallbona Estava emparentat amb els Requesens i els Agustí per part de mare  Es casà amb una filla de Joan de Vallbona, que potser fou el primer a afeccionar-lo en els estudis historicoarqueològics…