Resultats de la cerca

Les antinòmies legals es resolen per mitjà de la conciliació sistemàtica, bo i assignant un objecte especial a cadascun dels texts contradictoris i fixant els límits de llur aplicació Però quan la contradicció és absolutament irreductible, l’intèrpret ha de considerar no escrit, entre les disposicions o preceptes antagònics, aquell que representa una desviació dels principis generals que informen el sistema jurídic de què es tracta, o bé els ha de considerar anullats recíprocament i qualificar la situació esdevinguda com un cas de llacuna legal

Tant els que s’apliquen a una esfera particular, com és ara els principis generals del dret, com els que ho fan d’una manera absoluta, com és el cas dels anomenats primers principis o principis racionals els principis d' identitat, de contradicció, de raó suficient, del terç exclòs, de causalitat, de finalitat, etc

Pot ésser expressa , quan així ho declara el legislador en la nova disposició, o tàcita , quan la nova llei és incompatible amb l’anterior En aquest darrer cas cal que entre ambdues disposicions hi hagi igualtat de matèria, identitat de destinataris i contradicció o incompatibilitat de finalitats La llei objecte de derogació conserva una supervivència especial gràcies al principi d’irretroactivitat qua actua a favor dels drets adquirits i dels actes acomplerts conforme a aquella

 Així, si una norma d’un estat membre és contrària a una disposició europea, les autoritats dels estats membres han d’aplicar la disposició europea tot deixant en suspens el caràcter obligatori de la disposició de l’estat membre El principi de primacia del dret de la Unió Europea s’aplica a tots els actes de l’estat membre amb independència que s’adoptessin abans o després de l’aprovació de la norma europea El principi de primacia del dret europeu garanteix la seva aplicació uniforme en tot el territori de la Unió Europea La primacia fou consagrada en la sentència del Tribunal de Justícia de…

Segons els principis del dret català, per tal que el costum tingui força de llei cal que sigui raonable o sia, conforme als principis generals del dret i de la moral, espontani si la consciència del poble l’adopta lliurement, sense coacció ni error, repetit o sia, si els actes que n'acrediten l’existència s’han anat produint en el mateix sentit, sense interrupció o contradicció, o prescrit obtenint la sanció del temps i de l’experiència durant 30 anys o més i provat, de tal manera que en consti l’admissió en l’ús general d’una manera notòria o en sigui demostrada l’existència pels mitjans de…

En dret civil la situació d’invalidesa és determinada per vicis que converteixen en nuls els actes jurídics i poden ésser contradicció de normes imperatives, manca d’algun requisit essencial acord de les parts, finalitat, etc, illicitud de la causa, mancança de l’objecte, dels requisits de possibilitat, etc En dret internacional la nullitat d’un acte pot derivar del defecte de capacitat del subjecte de qui emana la declaració de voluntat i de la idoneïtat de l’acte en ell mateix d’ésser considerat com d’una norma productora d’efectes de dret internacional, o també de la manca en l’acte del…

La llei constitueix la font més important del dret en la major part de les societats, i té per funció de regular la vida política, social i econòmica de la comunitat La facultat de legislar ha estat diversament atribuïda a una sola persona règims en què la sobirania nacional resideix en una sola persona, monarca o dictador o tot el poble a través dels representants democràticament designats règims parlamentaris en què la sobirania nacional resideix en el poble En el sistema parlamentari hom estableix un sistema jeràrquic de normes basat en una llei fonamental constitució on són definits els…

La força organitzada adopta la forma d’estat, el qual s’eleva per sobre de la societat tot adoptant un to d’imparcialitat i de neutralitat El dret expressat per la llei sembla ésser la lliure voluntat general de tota la societat però, de fet, la llei no expressa aquesta voluntat general, sinó les relacions econòmiques, polítiques i ideològiques L’estructura econòmica de la societat és constituïda per les forces productives i les relacions de producció, i és sobre aquesta base que s’aixeca la superestructura jurídica i política de la societat l’estat i les seves institucions Les relacions…