Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
ordre públic
Dret
Situació de respecte de les normes establertes per la societat que permeten la convivència social.
Pot ésser espontani o regulat per la legislació i amb una força coercitiva que obligui al compliment de les disposicions En els estats totalitaris o antidemocràtics, l’ordre públic serveix, la majoria de vegades, per a imposar i mantenir els privilegis d’una classe social, d’un grup, d’una ideologia
Joan Beneyto i Pérez
Literatura
Política
Dret
Jurista i escriptor polític.
Doctorat en dret a la Universitat de Bolonya, es dedicà inicialment als estudis d’història jurídica catalana i en publicà diverses monografies Preliminars per a l’estudi del nostre dret 1932, Il diritto catalano in Italia 1933, Iniciació a la història del dret valencià 1934, etc Simpatitzant de la ideologia feixista, aquesta actitud es reflecteix en diverses obres seves Nacionalsocialismo 1934, España y el problema de Europa 1942, Historia de las doctrinas políticas 1948, Ensayos sobre la cultura moderna 1952, Los cauces de la convivencia Una política de instancias sociales 1968 És autor…
parella estable
Sociologia
Dret
Unió estable de dues persones majors d’edat que formen, a efectes pràctics, una unitat familiar malgrat no estar registrada com a matrimoni.
Si és formada per persones del mateix sexe es denomina parella estable homosexual , i en cas de persones de sexe diferent, parella estable heterosexual La parella estable, reconeguda en la llei catalana 10/1998 de 15 de juliol, té una regulació diferent que la que regula la unió matrimonial Posteriorment, la llei 25/2010 del Codi Civil de Catalunya equiparà les parelles homosexuals i heterosexuals La modificació d’aquesta llei pel decret llei 2/2015 possibilità la creació d’un Registre de parelles estables de Catalunya, en vigor des de l’1 d’abril de 2017 La inscripció en el Registre és…
pensió
Dret
Quantitat que té dret a percebre el cònjuge de bona fe el matrimoni del qual ha estat declarat nul si ha existit convivència conjugal.
nació
Política
Dret
Comunitat d’individus als quals uns vincles determinats, però diversificables, bàsicament culturals i d’estructura econòmica, amb una història comuna, donen una fesomia pròpia, diferenciada i diferenciadora i una voluntat d’organització i projecció autònoma que, al límit, els porta a voler-se dotar d’institucions polítiques pròpies fins a constituir-se estat.
La nació, com a fenomen conscient i actiu en la vida collectiva i d’afirmació i enfrontament amb altres grups, sorgí vigorosament i amb trets característics a partir de la Revolució Francesa i és, des d’aleshores, amb vicissituds multiformes, una realitat activa en la història contemporània El principal problema, a l’hora de concretar aquells vincles o trets culturals i econòmics que perfilen el concepte de nació, és quan apareixen els intents de fer-ne un catàleg exhaustiu i suficient Els primers intents assenyalen com a elements d’una nació, el territori, la llengua, la raça, els costums,…
Rafael Altamira i Crevea

Rafael Altamira i Crevea
© Fototeca.cat
Educació
Historiografia
Dret
Jurista, historiador, pedagog i polígraf.
Fill d’una família de la burgesia benestant alacantina, estudià el batxillerat al collegi de Sant Josep de la mateixa localitat, i el 1881 es traslladà a València, on cursà la carrera de dret 1886, entrà en contacte amb les idees krausistes i obtingué una sòlida formació Anà a Madrid, on es doctorà 1887 allà, la seva integració a la Institución Libre de Enseñanza, juntament amb el mestratge que exerciren sobre ell Gumersindo de Azcárate, Francisco Giner de los Ríos i Manuel Bartolomé Cossío, marcaren la seva trajectòria intellectual i vital Posteriorment, encara a Madrid, exercí d’advocat,…
,