Resultats de la cerca
Es mostren 1152 resultats
jutge d’arribades | jutgessa d’arribades
Dret
Jutge de marina resident en els ports de mar, encarregat d’entendre de les qüestions referents als vaixells.
advocat d’ofici | advocada d’ofici
Dret
Advocat designat per un jutge o per un tribunal, normalment per mitjà del col·legi d’advocats local, per a la defensa del litigant que ha de sol·licitar o a qui s’ha concedit el dret de justícia gratuïta o per a la defensa del processat o inculpat que en un procés penal ha de designar-lo i no ho fa voluntàriament.
contracte d’eixermada
Dret
Dit del contracte de conreu pel qual el conreador assumeix com a obligació principal la de millorar la finca o posar-la en conreu netejant-la d’esbarzers, mates, etc.
És un tipus de parceria per a transformar i millorar el predi
jutge d’apel·lacions
Dret
Història del dret català
Jutge que entenia en grau d’apel·lació de les apel·lacions que hom interposava contra les sentències dels jutges ordinaris.
El consolat de mar i algunes vegueries tenien un jutge d’apellacions fix, però amb freqüència hom confiava el recurs a un jurista prestigiós escollit especialment En les apellacions de sentències de causes seguides en les corts ordinàries baronials, era escollit en cada pas pel mateix baró o pel seu procurador o governador general Els jutges d’apellacions fixes eren sotmesos a les inquisicions periòdiques tenir taula , de la mateixa manera que els jutges ordinaris Per entendre de les apellacions interposades contra les resolucions dels jutges de taula , en tot Catalunya hi havia…
cessió d’unitats d’obra
Dret
Modalitat d’execució d’un contracte d’obra que permet al seu titular de cedir a un tercer la realització d’una o més unitats de les que integren una obra principal, sempre que no tingui el caràcter de subcontractació d’elements parcials d’aquella.
servitud d’extracció d’aigua
Dret
Servitud que grava un predi a favor d’un altre, el propietari del qual pot extreure aigua d’aquell en benefici propi.
Generalment suposa la servitud de pas
declaració d’utilitat pública
Dret
Requisit previ necessari per a procedir a l’expropiació forçosa.
És considerat implícit en determinats supòsits plans d’obres i serveis d’urbanisme o s’ha d’acordar expressament pel consell de ministres quan la llei només ho ha declarat genèricament
Lluís Ponç i d’Icard
Historiografia catalana
Dret
Numismàtica i sigil·lografia
Historiador i doctor en drets.
Vida i obra Membre d’una família políticament influent, era fill de Joan Ponç, doctor en drets, governador i jutge de la gran cort de la vicaria de Nàpols, i net de Lluís d’Icard i de Requesens, governador del Castell Nou de Nàpols, era cosí germà del bisbe d’Urgell, Perot de Castellet, i del batlle general de Catalunya Lluís d’Icard i Agustí La família mantingué un estret vincle amb el monestir de Vallbona Estava emparentat amb els Requesens i els Agustí per part de mare Es casà amb una filla de Joan de Vallbona, que potser fou el primer a afeccionar-lo en els estudis historicoarqueològics…
,
estatut d’autonomia
Dret
Marc legal d’autogovern de comunitats nacionals o regionals que formen part d’un estat.
A l’Estat espanyol, els primers estatuts aprovats foren els de Catalunya, el País Basc i Galícia durant la Segona República Derogats per la dictadura franquista, la Constitució del 1978 tornà a reconèixer el dret a l’autonomia de les nacionalitats i regions i regulà els procediments per a aconseguir-la Els estatuts d’autonomia especifiquen la denominació de la comunitat, la llengua pròpia, si és el cas, la bandera, les competències, les institucions bàsiques i el règim financer La Constitució del 1978 establí dues vies d’accés a l’autonomia Catalunya, Galícia, el…
aprofitament d’aigües
Dret
Dret d’usar o consumir una part o la totalitat d’unes aigües públiques o privades que corren o són estancades.
Especialment, dret d’aprofitar-se d’unes aigües públiques per a fer-ne un ús privatiu forniment d’aigües de poblacions, consum industrial, regatges, cria de peixos, etc Aquests aprofitaments especials d’aigües públiques constitueixen un cas d’ús privatiu de coses de domini públic i, per tant, necessiten una concessió administrativa per a constituir-los legalment, bé que excepcionalment és admès que pugui ésser adquirit el dret de l’aprofitament per prescripció de 20 anys de gaudi sense concessió Les concessions d’…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina