Resultats de la cerca
Es mostren 81 resultats
cooficial
Dret
Que comparteix l’oficialitat, amb igualtat de circumstàncies legals.
Dit, sobretot, de dues llengües en un mateix territori
rat | rata
Josep Anton Baixeras i Sastre
Literatura catalana
Lingüística i sociolingüística
Teatre
Política
Dret
Escriptor, traductor, polític i activista cultural.
Llicenciat en dret, exercí d’advocat a la seva ciutat natal Començà la trajectòria literària amb reculls de contes d’un llenguatge molt elaborat Perquè sí 1957, Calipso 1960 i Perquè no 1960, premi Víctor Català 1959 Posteriorment publicà la novella L’anell al dit 1964 —finalista del premi Sant Jordi 1963—, el recull d’articles Carnet tarragoní 1963-1975 1983 El 1994 retornà a la creació amb tres peces breus de teatre que aplegà a El mas de casaments 1994, al qual seguiren la novella Les Mares 1995 —segona part de L’anell al dit — i l’òpera parlada Narcís als…
,
solidari | solidària
assentament
Dret
Anotació que hom fa en els llibres de registre.
Els assentaments principals reben normalment el nom d' inscripcions En els registres en què, com el de la propietat o el mercantil, hom formalitza els assentaments bo i prenent dades dels documents que presenten els interessats, és normal que sigui fet un assentament dit de presentació, que dóna lloc que la posterior inscripció definitiva pugui tenir eficàcia des de la data d’aquella presentació inicial
animus
Dret
En llenguatge jurídic, paraula usada per a expressar el concepte d’ànim.
Un determinat animus o ànim és necessari per a la validesa de certs actes o negocis jurídics o per a la comissió d’alguns delictes així, són utilitzades, entre d’altres, les locucions animus donandi o intenció de fer donació, animus lucrandi , dit també ànim de lucre, o intenció d’obtenir beneficis econòmics de determinats actes, animus dereliquendi o intenció del propietari d’abandonar una cosa perdent-ne la propietat abandó, animus iniuriandi o intenció de fer injúria
quèstia
Dret
Tribut en diners o en fruits que el senyor feudal cobrava dels seus súbdits, sia per imposició senyorial, sia per repartiment efectuat per autoritats o funcionaris subalterns, anomenat també questia, quístia, quistia o questa.
Fou vigent a Andorra fins el 1993, on, segons una clàusula del pariatge del 1278, hom el pagava en anys alterns a cadascun dels dos coprínceps El seu darrer import fou de 450 pessetes, els anys parells, al bisbe d’Urgell i de 960 francs, els anys senars, al copríncep francès La seva recaptació tenia lloc en el consell ordinari dit de setmana santa, on es nomenava també la comissió que l’aniria a portar, a la Seu d’Urgell o a París, formada pels dos síndics, el secretari del consell general i dos consellers majors
balanç
Dret
Comptabilitat
Document comptable que resumeix les dades referents a operacions administratives d’un patrimoni d’acord amb un sistema de comptes determinat.
Té per finalitat de comprovar les anotacions realitzades, presentar la situació de les finances, reflectir el conjunt d’operacions d’un grup de valors o de tots els d’un patrimoni i justificar aspectes parcials del control administratiu La llei mana que hom el faci periòdicament generalment una vegada l’any i que sigui consignat en un llibre especial, dit d’inventaris i balanços d’altres entitats no empresarials també tenen l’obligació de formular balanços i presentar-los a les oficines administratives corresponents L’obligació legal dels comerciants de fer el balanç…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina