Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Constitucions i altres drets de Catalunya
Dret
Compilació oficial dels texts legals (usatges, constitucions, capítols, actes de cort i pragmàtiques) del Principat de Catalunya, impresa a Barcelona en 1588-89 i el 1704 (i en facsímil el 1904 i el 1973).
La primera consta de tres volums Constitucions i altres drets de Catalunya 1588, Pragmàtiques i altres drets de Catalunya 1589, Constitucions i altres drets de Catalunya superflus, contraris i corregits 1589 Fou duta a terme, per acord de les corts de Montsó del 1585, per una comissió formada per Onofre Pau Cellers, Joan Cella i Nicolau Freixenet substituït després per Miquel Pomet, nomenats pels estaments, i Miquel Cordelles, Martí Joan Franquesa i Francesc Puig, nomenats pel rei, seguint la sistemàtica de la compilació anterior, impresa el 1493 La segona consta també de tres…
declaració unilateral d’independència
Dret
Declaració d’independència duta a terme per un govern d’un territori sense acord amb el govern de l’Estat al qual pertany legalment
.
Es tracta, per tant, d’un trencament amb la legalitat vigent dels estats Les declaracions unilaterals d’independència són conseqüència de conflictes entre estats, o imperis, amb les seves colònies o territoris annexats per conquesta o acords dinàstics A Europa, hom pot identificar declaracions unilaterals d’independència des de l’edat moderna com a precedent, hom pot esmentar l’acta d’abjuració a l’obediència al rei Felip II de Castella de les set Províncies Unides dels Països Baixos 1581 Al segle XVIII, la Declaració d’Independència dels EUA 1776 n’és considerat el cas paradigmàtic…
jurisdicció ordinària
Dret
Jurisdicció que afecta l’aplicació de les lleis i que, fora de matèries especials, és duta a terme per l’anomenada administració de justícia, constituïda de menor grau a major grau per jutjats de pau, jutjats de districte, jutjats de primera instància, audiències provincials, audiències territorials, tribunals superiors de justícia de les comunitats autònomes i tribunal suprem.
Per raó de les matèries, la jurisdicció ordinària es divideix en civil, penal, contenciosa administrativa, social i de menors , i dins la civil en contenciosa , referent a qüestions i a litigis entre dues parts o més, i en voluntària , quan no hi ha cap altra part interessada que la que insta la petició i no es tracta, pròpiament, de judici, sinó d’expedient
dret espanyol
Dret
Ordenament jurídic vigent a l’Estat espanyol.
La formació d’aquest dret parteix del dret castellà i té els inicis en els decrets de Nova Planta promulgats per Felip V, a través dels quals hom estengué el dret públic castellà a tot Espanya, suprimí els organismes legislatius dels diferents regnes, bé que conservant una certa autonomia Biscaia i Navarra, i només mantingué en vigor els respectius drets privats a excepció del Regne de València, que passà a regir-se pel dret privat castellà, però sense possibilitat d’evolució No fou, però, fins a la caiguda de l’Antic Règim i la creació d’un nou Estat espanyol de caràcter liberal, amb la…
dret
Dret
Sistema de normes que fixen i tutelen una determinada organització de les relacions socials i que tendeixen a evitar-ne la violació.
La força organitzada adopta la forma d’estat, el qual s’eleva per sobre de la societat tot adoptant un to d’imparcialitat i de neutralitat El dret expressat per la llei sembla ésser la lliure voluntat general de tota la societat però, de fet, la llei no expressa aquesta voluntat general, sinó les relacions econòmiques, polítiques i ideològiques L’estructura econòmica de la societat és constituïda per les forces productives i les relacions de producció, i és sobre aquesta base que s’aixeca la superestructura jurídica i política de la societat l’estat i les seves institucions Les relacions…
Dret 2016
Dret
En el context jurídic mundial va destacar el resultat negatiu del referèndum de pau a Colòmbia amb les Forces Armades Revolucionàries FARC Tanmateix, la negociació endegada posteriorment va concloure amb un nou acord de pau aprovat en seu parlamentària Als Estats Units l’elecció del candidat republicà Donald Trump com a president va estar envoltada de polèmica Tot i que va perdre per més de dos milions de vots populars contra la candidata demòcrata Hillary Clinton, va guanyar en vots electorals En l’àmbit europeu van destacar diversos referèndums En el cas de la Gran Bretanya, la consulta va…