Resultats de la cerca

Aquests poden ser de justícia com el tribunal de la cort d’Andorra, on el mateix oficial jurat exerceix també la funció de porter, nunci i bastoner o de determinades autoritats eclesiàstiques com el cursor apostòlic , encarregat d’avisar els qui han d’assistir als consistoris o capelles papals

Pertanyent a la carrera judicial, fou molts anys jutge encarregat del Registre Civil de Barcelona, que organitzà per tal que funcionés amb la màxima eficàcia Especialista en dret de nacionalitat i de família, lluità per la reforma d’aquest darrer participà molt activament en tots els moviments democratitzadors del poder judicial durant la dictadura franquista Publicà Derecho del Registro Civil 1962, Derecho de nacionalidad i, en collaboració, Derecho de arrendamientos urbanos

Catedràtic a Santander i a Valladolid, l’any 1918 fou encarregat, per la Mancomunitat de Catalunya, de l’Escola d’Alts Estudis Comercials, on dirigí i professà els cursos d’organització d’empreses Representà Espanya en congressos internacionals de comptabilitat Autor de diverses obres de tema comptable, fou collaborador en revistes econòmiques El Curs de comptabilitat 1924, publicat per l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana, és encara obra fonamental Elegit conseller de l’ajuntament de Barcelona el 1934, reorganitzà les finances municipals

Llicenciat en dret el 1940 a Barcelona exercí de notari a Barcelona des del 1950 fins a la seva jubilació, i el 1973 fou designat degà del Collegi de Notaris En 1958-63 fou encarregat de la càtedra d’organització econòmica internacional a la facultat de ciències econòmiques de Barcelona Fou president de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i magistrat del Tribunal de la Mitra, d’Andorra És autor de Cómo se hace un testamento 1960 i Manual de derecho civil catalán 1961 Al Segon Congrés Jurídic Català aportà una notable ponència sobre l’estatut personal i…

Designats pel rei amb caràcter ocasional iudices curiae, iudices palatii , a partir del s XII els iudices esdevingueren permanents, i als Països Catalans hom els anomenà batlles batlle