Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
directiva
Dret
Norma bàsica de la Unió Europea que cada estat ha de desenvolupar en la seva legislació.
Les directives estableixen els objectius que han de complir els estats membres, i cedeixen a aquests els mitjans legislatius per a aconseguir-les Poden estar destinades a la totalitat o a alguns dels estats membres, i s’apliquen sobretot per a coordinar les polítiques i les lleis dels estats membres, molt especialment amb temes relacionats amb el mercat únic Entre altres requisits, les directives fixen terminis per a la seva transposició en la legislació de cada estat membre que hi estigui involucrat, d’acord amb els seus condicionaments i peculiaritats En cas d’incompliment, la…
contracte administratiu
Dret
Contracte celebrat per una administració pública amb persones naturals o jurídiques.
Ha de tenir per objecte l’execució d’obres, la gestió de serveis públics i els subministraments, quan així ho declari expressament una llei, o quan estigui vinculat directament al desenvolupament d’un servei públic, amb independència del seu contingut Els contractes públics estan subjectes a la legislació bàsica estatal que estableix el marc de regulació de contractació a fi de garantir l’adequació als principis de llibertat d’accés a les licitacions, de publicitat i transparència de procediments, i no-discriminació i igualtat de tracte entre els candidats, tot assegurant, així mateix, un ús…
acte propi
Dret
Acte jurídic d’una persona que impossibilita l’admissió legal d’una pretensió posterior d’ella mateixa que estigui en contradicció amb el sentit d’aquell acte.
abandonament
Dret
Renúncia que poden exercir els particulars als drets que la llei els atorga, quan no estigui compromès l’interès públic ni es perjudiquin els drets de tercers aliens al renunciant.
La renúncia ha de fer-se de manera clara i inequívoca, sense cap tipus de condicionant També pot referir-se a la renúncia a la propietat de béns, que implica la pèrdua de la seva possessió
clàusula d’estil
Dret
Fórmula que figura en tots els actes de la mateixa natura i dóna així naixement a l’ús que permet de considerar-la com a sobreentesa en els contractes on no estigui expressament inserida.