Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
conseller primer
Dret
Figura de dret públic català que té precedents en l’Estatut del 1932 i en l’Estatut interior del 1933, els quals ja preveien la possibilitat que el president de la Generalitat delegués temporalment les funcions executives en un dels seus consellers.
L’Estatut del 1979 no estableix de manera expressa la figura del conseller o consellera primer del govern dins el sistema institucional de la Generalitat, però permet de crear-la Aquesta figura es troba regulada a la Llei del Parlament de Catalunya 1/2005, del conseller o consellera primer del govern de la Generalitat en la qual es parteix del caràcter potestatiu del nomenament i la separació pel president de la Generalitat, i es determinen els elements bàsics de l’àmbit institucional i del règim jurídic d’aquesta figura per al supòsit que qui presideix…
partida
Dret
Dret civil
Còpia autèntica de l’assentament d’un fet que figura en un registre públic.
raonador
Dret
Fins el 1993, cadascun dels dos representants del consell general de les Valls d’Andorra en el tribunal de corts, suprema autoritat judicial andorrana, encarregats de la defensa dels acusats i de vetllar alhora perquè la justícia penal sigui aplicada de conformitat amb els usos i els costums del país.
La figura del raonador deixà d’existir amb l’entrada en vigor del nou règim juridicopolític
Consell Nacional de la Joventut
Dret
Instrument de participació de la joventut de la Generalitat de Catalunya per a les decisions i les mesures que els afecten i de foment de l’associacionisme juvenil.
Fou creat per la Llei 14/1985, de 28 de juny, modificada l’any 1998 per flexibilitzar la composició dels membres del secretariat i per crear la figura d’entitat membre adherida i l’any 2010, per permetre una implicació i una participació territorial més grans en el consell
curador de fideïcomís
Dret
Persona o persones designades pel causant i subsidiàriament pel jutge, la funció de la qual és la de representar i defensar els interessos dels fideïcomissaris no nascuts ni concebuts, o dels fideïcomissaris la personalitat dels quals només és determinable per algun esdeveniment futur.
Aquesta figura fou creada per la compilació del dret civil català del 1960 amb la finalitat, sobretot, de donar agilitat als actes de disposició de béns fideïcomesos, que abans era dificultada quan eren cridats al fideïcomís persones no nascudes ni concebudes o indeterminades en el moment d’ésser atorgat l’acte dispositiu
conjugicidi
Dret
Acció i efecte de causar la mort del cònjuge.
Constitueix impediment que impossibilita el matrimoni entre els condemnats d’ésser-ne autors o còmplices Segons el dret penal, aquesta figura de delicte és inclosa en la de parricidi En dret canònic, causar la mort del cònjuge propi o d’una altra persona amb vista a contreure matrimoni amb el seu cònjuge invalida el matrimoni posterior
Josep Alguer i Micó
Dret
Jurista.
Catedràtic de dret civil a les universitats de Múrcia i de Barcelona, i vicedegà de la facultat de dret de Barcelona del 1936 al 1937 Figura entre els principals introductors del modern dret germànic al nostre país és un dels traductors i anotadors del tractat de dret civil i d’altres obres dels alemanys Ludwig Enneccerus, Theodor Kipp i Ernst Wolff
clàusula resolutòria
Dret
Fórmula que preveu l’extinció i ineficàcia del títol que la conté o de la relació creada en el document en què figura.
Hugo de Groot
Filosofia
Lingüística i sociolingüística
Dret
Jurista, filòsof, teòleg i filòleg holandès conegut amb el nom llatinitzat de Grotius.
Estudià a Leiden i es doctorà a Orleans 1598 Després d’una estada a París, exercí l’advocacia a la Haia 1607 Ben aviat, però, intervingué en les disputes religioses entre les esglésies protestants holandeses i es manifestà en defensa dels arminians La victòria dels seus contraris al sínode de Dordrecht 1618 determinà la seva condemna a presó perpètua Aconseguí d’evadir-se i passà a París, on donà a conèixer De iure belli ac pacis , la seva obra més famosa Ambaixador de Suècia a París 1634-45, morí a conseqüència d’un naufragi en un dels seus viatges La seva figura és important…
naixement
Biologia
Dret
Acció de néixer, de sortir del claustre matern el fetus viable.
La llei considera el naixement com el començament de la personalitat jurídica de les persones físiques Atès, però, que les condicions biològiques d’un naixement poden ésser variades, a més de les legislacions que reconeixen plena eficàcia jurídica al naixement d’un ésser viu, sense requisits, n'hi ha d’altres que, per a un tal reconeixement, exigeixen que el nascut sigui viable, o sia, amb una normal aptitud per a viure l’adquisició de la personalitat resta condicionada al fet que el nascut atenyi un determinat termini de vida extrauterina El dret civil espanyol, basat en concepcions…