Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
fill | filla
Dret
Descendent més directe d’una persona que, respecte aquesta, ocupa el primer grau de parentiu en línia recta.
La legislació civil equipara totalment els fills no matrimonials als fills matrimonials Les definicions de fill adulterí, illegítim, incestuós, legítim, natural i sacríleg no tenen actualment transcendència jurídica En el dret successori català, és admesa també una accepció àmplia de la paraula fill , per tal de fer referència a tota la descendència d’una persona descendents de primer grau o de grau ulterior Aquesta accepció àmplia té efecte principalment quan una persona crida per hereus, legataris o llurs substituts diverses persones, però sense designar-les pels…
parentiu uterí
Dret
Dret civil
Parentiu que vincula els fills d’una mateixa dona, encara que siguin de pares diferents.
Codi de Successions
Dret
Recull sistemàtic de totes les institucions successòries per causa de mort vigents a Catalunya en vigor des del 1992.
Fou modificat per la llei 3/2005, establint que en el cas d’adopció dels fills del consort o de la persona amb qui l’adoptant conviu en relació de parella amb caràcter estable, es manté el dret dels fills a succeir abintestat el seu progenitor i els parents d’aquest, sense perjudici dels drets successoris abintestat que poguessin correspondre a l’adoptant A mitjan 2005 es trobava pendent d’incorporació en el llibre quart del Codi Civil de Catalunya
família estricta
Sociologia
Dret
Estructura familiar composta pel matrimoni i pels fills no casats (o que no viuen amb la seva parella).
És el tipus de família predominant en les societats avançades
català | catalana
Dret
Segons la legislació espanyola vigent, condició de la persona a qui són aplicables les normes d’abast personal del dret civil especial de Catalunya.
Són legalment catalanes les següents persones els fills de pare català menors d’edat els fills de pare català residents i nascuts o no al Principat de Catalunya, majors d’edat els nascuts al Principat de Catalunya de pare no subjecte al dret català si el pare, durant la minoritat del fill o bé el fill mateix major d’edat declara la voluntat que el fill sigui sotmès a la legislació catalana qualsevol altra persona que hagi guanyat el veïnatge civil català per residència al Principat de Catalunya durant deu anys sense manifestació en contrari, o bé per residència…
parament de l’habitatge familiar
Dret
Conjunt d’objectes format per la roba, el mobiliari i els estris que existeixen en un habitatge familiar.
El parament de l’habitatge és propietat dels cònjuges que viuen junts Per tant, en cas que mori un dels membres de la unitat familiar, la propietat de tot el parament serà del cònjuge supervivent Però aquests béns no es computen en l’herència del premort En els casos de separació, divorci i nullitat del matrimoni, l’atribució de l’habitatge familiar amb el seu parament és un dels aspectes que s’ha d’establir en el conveni regulador que es formalitzi De manera general, en els esmentats casos, tant l’ús de l’habitatge com el seu parament s’atribueix en la forma que convinguin els cònjuges L’…
autoritat paterna
Dret
L’exercida pel pare o per qui el substitueix.
És un dels aspectes de la pàtria potestat, és a dir, del conjunt de deures i obligacions que existeixen entre pares i fills
família no matrimonial
Dret
Família constituïda, fora del matrimoni, de la unió lliure de l’home i de la dona i de la procreació subsegüent.
Les legislacions concedeixen poc valor a aquestes unions, pel que fa referència als qui contreuen, però els fills són, en tot, equiparats als de la família matrimonial
reserva lineal
Dret
Obligació que la llei imposa a l’ascendent que hereti d’un descendent béns que aquest hagi adquirit per qualsevol títol lucratiu d’un altre ascendent o d’un germà, de reservar els béns esmentats a favor dels parents fins al tercer grau de la línia d’on procedeixen aquests béns.
En aquesta reserva el dret civil català atorga al reservista la facultat de poder distribuir els béns reservables entre els reservataris que siguin fills o descendents del reservista
efecte
Dret
Conseqüència a la qual hom atribueix un valor jurídic.
És irrellevant que provingui d’un acte o d’un fet jurídic, car les nocions de validesa i d’efecte jurídics no van sempre juntes Un acte pot ésser vàlid però sense cap efecte um matrimoni sense consumar, i pot esdevenir-se al contrari cas del matrimoni nul respecte als fills haguts