Resultats de la cerca

Els assentaments principals reben normalment el nom d' inscripcions En els registres en què, com el de la propietat o el mercantil, hom formalitza els assentaments bo i prenent dades dels documents que presenten els interessats, és normal que sigui fet un assentament dit de presentació, que dóna lloc que la posterior inscripció definitiva pugui tenir eficàcia des de la data d’aquella presentació inicial

Antigament hom pagava barcatge en travessar un determinat territori jurisdiccional

Són fruits naturals els productes espontanis de la terra, arbratge, herbatge i dels arbres fruiters no conreats i les cries o els productes espontanis dels animals, fruits industrials els que pervenen de la terra o dels animals amb intervenció del treball de l’home, com agrícoles, forestals, miners, ramaderia, comerç, etc, i fruits civils els rendiments que hom obté de la mateixa cosa o per raó d’ella, com l’interès o les puges del diner, lloguers de les edificacions i arrendaments del terreny, cavalleries, vehicles, accions, obligacions, efectes mercantils, interessos de…

Correntment hom empra bé i cosa com a sinònims, però aquesta sinonímia resulta incorrecta si hom inclou dins els béns tant les coses com els drets, els crèdits, etc És més acceptable l’equiparació entre béns i patrimoni, que hom fa en parlar de separació de béns per a designar el règim econòmic matrimonial de patrimonis separats entre marit i muller, bàsic en el dret català

Antigament hom admetia la sospita en els processos criminals i àdhuc establia prelacions de sospita

En virtut de la diferent intensitat d’aquests danys o perjudicis hom hi distingeix entre responsabilitat civil i responsabilitat penal

Especialment, escrit que, per disposició del tribunal, pot substituir l’informe oral en l’apellació d’un procés civil o contenciós administratiu, i en el qual hom exposa els arguments de fet i de dret que fonamenten la petició de revocació de la sentència o resolució del jutge o del tribunal inferior

El consolat de mar i algunes vegueries tenien un jutge d’apellacions fix, però amb freqüència hom confiava el recurs a un jurista prestigiós escollit especialment En les apellacions de sentències de causes seguides en les corts ordinàries baronials, era escollit en cada pas pel mateix baró o pel seu procurador o governador general Els jutges d’apellacions fixes eren sotmesos a les inquisicions periòdiques tenir taula , de la mateixa manera que els jutges ordinaris Per entendre de les apellacions interposades contra les resolucions dels jutges de taula , en tot Catalunya hi havia…

Prové del mot franc alôd , que significa domini íntegre Els juristes medievals digueren que el qui posseïa en alou, no tenia altre senyor superior sinó Déu Per costum, al Principat de Catalunya hom considerava que les terres posseïdes per vassalls dins el terme de qualsevol castell o feu pertanyien al domini directe del senyor jurisdiccional, llevat que els seus propietaris poguessin destruir aquesta presumpció jurídica provant que posseïen en alou, contradient en això el criteri dels romanistes italians que partien de la presumpció que en cas de dubte els béns s’havien de…

És anomenada també firma Indicà de primer el senyal autògraf creu, rúbrica, anteposat a la subscripció i que sovint la substituïa, però que a partir de l’ús del segell s XII caigué en desús Designà després la marca professional del notari, basada en el signe de la creu o monograma basat en la S de subscripsi, que hom anà adornant fins a arribar a dibuixos complicats s XIII-XIV anomenats signe major , als quals, per facilitar-ne la identificació, hom afegia, en cursiva, algunes lletres del nom o tot el nom, seguides de la rúbrica o signe menor, origen de la signatura…