Resultats de la cerca

La llei priva o limita de capacitat d’obrar a certes persones físiques o jurídiques per a realitzar actes jurídics amb la finalitat d’adquirir drets i assumir deures als menors d’edat, segons siguin o no emancipats, incapacitats per defecte físic, malaltia mental, prodigalitat, etc De totes maneres els principis constitucionals d’igualtat de les persones i lliure desenvolupament de la personalitat obliguen el jutge en cada cas personalitzat a tenir en compte les condicions de maduresa del menor i de la incapacitat el límit de restricció és el de la seguretat del tràfic que exigeix signes…

Aquest drets poden ésser agrupats en dues categories D’una banda, els anomenats drets morals personalísims, inalienables i imprescriptibles, pels quals l’autor, entre altres coses, pot defensar la seva creació i preservar l’obra de qualsevol deformació que afecti la seva dignitat d’altra banda, els drets ‘patrimonials’ segons els quals l’autor pot disposar de l’obra intellectual que ha creat i explotar-la lliurement aquests últims poden ésser classificats en drets de reproducció , drets de publicació i drets de difusió , respecte a les obres d’altre gènere i, per a totes les obres, els drets…

En els estats descentralitzats políticament federals, regionals, autonòmics coexisteixen diferents ordenaments de cadascun dels centres de producció normativa ordenament estatal, ordenament autonòmic, etc

Fonamentada en la revelació continguda en l’Alcorà, en la sunna i els ḥadīṯ i complementada per altres normes jurídiques establertes per analogia, amb previ consens de la comunitat, regula el conjunt d’activitats públiques i privades de tot fidel musulmà En el seu sentit més tècnic, aquest terme s’aplica per a designar el conjunt de la llei canònica tal com la presenten els texts elaborats dins les quatre escoles de dret reconegudes com a ortodoxes a l’islam hanefita, malikita, xafiïta, hanbalita La xara és vigent, en teoria, a tots els països islàmics, bé que ja des dels primers…

Procedent del carlisme, ingressà a la Lliga Catalana i fou regidor de Barcelona el 1901 Diputat a Corts per Olot el 1903 i el 1905 Fou un dels dirigents de Solidaritat Catalana Autor d’obres històriques i jurídiques

Pertangué a l’Acadèmia de Bones Lletres, on, entre el 1837 i el 1846, llegí diversos treballs sobre qüestions jurídiques, històriques, etc Bosquejo de la antigua legislación catalana, desde la instalación del Estado independiente hasta el decreto de Nueva Planta, Memoria sobre la civilización y primeras relaciones políticas y comerciales de la antigüedad, etc

És un dels modes d’extinció de les relacions jurídiques, propi del dret privat i que equival a l'abdicació o a l'alienació Els drets públics llibertat, ciutadania, dret al nom, a la família, dret de vot, etc, per contra, són generalment irrenunciables Dintre els drets de supremacia de l’estat, l’únic renunciable és el dret punitiu per mitjà de l'indult

Contenia la Declaration of Rights ‘Declaració dels drets’ acceptada per Guillem d’Orange i la seva muller Maria 1688, com a condició del parlament per a ésser elegits reis d’Anglaterra Aquesta llei reconeixia diversos drets exigits pel parlament, com la facultat exclusiva de dictar lleis, el vot dels subsidis econòmics, el control de l’exèrcit, eleccions lliures, etc Fou una de les bases jurídiques de la constitució britànica

El codi de comerç francès 1807 fou el primer i l’inspirador de la majoria dels existents De fet, però, dels estats que han procedit a codificar el dret mercantil, uns han seguit estrictament el model francès, que considera el codi de comerç complementari del civil i aplicable a les persones en tant que siguin comerciants, i uns altres han derivat cap al model alemany, que considera autònomament les institucions mercantils i és aplicable a tota persona, sigui comerciant o no en sigui El codi de comerç espanyol segueix el model francès i es fonamenta, ultra en el codi de comerç napoleònic, en…

Ha de tenir per objecte l’execució d’obres, la gestió de serveis públics i els subministraments, quan així ho declari expressament una llei, o quan estigui vinculat directament al desenvolupament d’un servei públic, amb independència del seu contingut Els contractes públics estan subjectes a la legislació bàsica estatal que estableix el marc de regulació de contractació a fi de garantir l’adequació als principis de llibertat d’accés a les licitacions, de publicitat i transparència de procediments, i no-discriminació i igualtat de tracte entre els candidats, tot assegurant, així mateix, un ús…