Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
polissó | polissona
Transports
Dret
Persona que s’embarca clandestinament en un vaixell o una nau aèria, sense satisfer el preu del passatge.
L’autoritat del lloc d’arribada és la competent per a instruir el sumari, el qual comença amb les diligències primeres del comandant de la nau o vaixell
parçoner | parçonera
polissonatge
Dret
Delicte consistent a embarcar-se clandestinament en un vaixell, una nau aèria, etc.
Francesc Celelles
Dret
Jurista.
Fixà el text de diverses disposicions legals antigues que ja en el seu temps circulaven amb errades o vicis, després de consultar amb mercaders i patrons de nau Publicà l’edició corregida i comentada del Llibre del consolat 1494, reeditada diverses vegades
Manuel Herrera i Ges
Dret
Advocat i escriptor.
Autor de La porta dels Fillols de l’antiga seu de Lleida 1912, Les mènsules de la nau major de l’antiga seu de Lleida 1913, Guia per a visitar l’antiga seu de Lleida 1915, etc Fou un dels capdavanters de la Renaixença a Lleida Collaborà al Butlletí del Centre Excursionista de Lleida 1909-12
llibertat de les mars
Transports
Dret
Dret marítim
Principi de dret internacional, universalment reconegut, que estableix que en temps de pau la mar, en tota la seva extensió (excepte les aigües interiors i la mar territorial), no pot ésser objecte d’apropiació per part de particulars ni de sobirania per part de cap estat, i és lliure per a totes les naus, sense distincions ni prerrogatives.
La llibertat de les mars fou molt discutida durant segles pels estats d’hegemonia marítima, que pretenien drets exclusius de navegació, i donà lloc a diverses guerres, fins que el lliurecanvisme l’imposà a la fi del s XVIII Doctrinalment fou formulada per Vitoria i Vázquez de Menchaca Hugo de Groot en tractà extensament en el seu Mare Liberum Avui el principi és regulat pel conveni de Ginebra del 1958 La llibertat de les mars comprèn la de navegació, de pesca, de collocació de cables cable submarí i canonades submarins, i de sobrevolar-les Una nau en alta mar només és sotmesa al…
abanderament
Dret
Formalitat per la qual un estat concedeix el dret a arborar la seva bandera en una nau de procedència estrangera per tal que es pugui inscriure o allistar al registre d’aquest estat.
Alguns estats, per concedir l’abanderament, exigeixen que els propietaris de les naus siguin súbdits seus o bé, en el cas que es tracti d’una societat, que tinguin una determinada participació mínima en el capital d’altres exigeixen simplement la domiciliació del propietari
refaccionari | refaccionària
Dret
Dit del crèdit que procedeix de diners deixats per adobar o fabricar una cosa, com és ara una nau o una casa, o bé del valor dels treballs i materials emprats en l’obra, per la qual cosa té un dret de preferència.