Resultats de la cerca

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona 1969, es doctorà el 1982 amb una tesi sobre la reincidència, i aquest any obtingué la càtedra de dret penal  a la UB Un any abans 1981 havia guanyat per concurs oposició la càtedra de dret penal a la Universitat Autònoma de Barcelona, on el 1974 s’incorporà com a professor adjunt i el 1976 com a agregat Aquest any publicà Introducción a las bases del Derecho Penal , obra que el convertí en un renovador de l’especialitat, que fonamentà en el marc de l’estat democràtic i de dret, i que aprofundí al llarg de la seva trajectòria com a docent i en…

Es dedicà al comerç i fundà a Barcelona la sastreria El Águila, que obrí nombroses sucursals L’any 1860 rebé les nocions doctrinals bàsiques del proteccionisme i el lliurecanvisme Seguí la polèmica de Joan Güell i Ferrer amb el capdavanter de l’escola lliurecanvista Luis Pastor Amb la revolució del 1868 La Gloriosa, les doctrines econòmiques de la llibertat mercantil internacional s’introduïren dins l’administració Proteccionista, lluità contra tota mena de reforma lliurecanvista i fundà el Fomento de la Producción Nacional 1869, entitat que havia de comprendre centres similars…

En el dret espanyol les disposicions de dret transitori s’inspiren generalment en el principi d’irretroactivitat, o sigui que la nova llei només regula els efectes que es produeixen després de la seva entrada en vigor, bé que les excepcions a aquesta regla no deixen d’ésser nombroses La Compilació del dret civil especial de Catalunya fa seu el dret transitori del Codi Civil espanyol

Propietari del terreny de l’Alcúdia d’Elx, lloc de l’antiga ciutat ibèrica i romana d' Illici, hi realitzà excavacions des del 1940, els resultats de les quals donà a conèixer en nombroses publicacions És autor també d’una Historia de Elche 1971 El seu fill, Rafael Ramos i Fernández Elx 1942, continua la seva tasca a l’Alcúdia i ha publicat La ciudad romana de Illici 1974

Impulsor de nombroses entitats culturals, com les Edicions Catalanes de París, el 1969 creà la Fundació Jaume Bofill Presidí la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat i fou director de l’Institut d’Estudis Autonòmics, president dels consells d’administració de les editorials Laia i Estela i conseller d’Edicions 62 Professor de dret administratiu a la Universitat Autònoma de Barcelona, impulsà l’elaboració del Diccionari jurídic català el 1986

Especialista en iconografia, genealogia i heràldica, fou membre de nombroses entitats culturals de Catalunya, Europa i Amèrica És autor de Le schéma généalogique circulaire 1958, Vicenç Falcó, escultor banyolí del barroc 1964, La création de noblesse patricienne par certains conseils municipaux de Catalogne 1968, La immigració francesa a Olot, els segles XVI-XVII 1970, Miscellània històrica d’Olot i comarca 1980 i Guillem Oliver, secretari de Pere el Cerimoniós, oriünd de Camprodon 1984

Fou casat, en primeres noces, amb Suau, i en segones amb Constança, filla de Francesc Bertran, cavaller Fou inclòs al procés contra el Consell de Joan I , però fou absolt el 1398 Continuà al servei de la reina vídua Violant, que li vengué la vall de Conat al Conflent, i passà després al de Martí l’Humà com a vicecanceller 1404 Dugué a terme nombroses ambaixades a França 1389-90, al concili de Pisa 1409 i al de Constança 1416, on tingué una actuació brillant El 1412 defensà, com a advocat de Frederic de Luna, els drets d’aquest a la corona catalanoaragonesa Fou un dels comentadors…

Prengué una actitud política liberal que el portà cap al republicanisme i a la crítica del sistema representatiu de la Restauració El 1873 guanyà una càtedra de legislació comparada a Madrid, alhora que s’incorporava al partit republicà progressista de Ruiz Zorrilla Expulsat de la càtedra per la seva crítica del govern, esdevingué més tard rector de la Institución Libre de Enseñanza, que ell fundà a Madrid amb Francisco Giner de los Ríos Fou diputat ininterrompudament del 1886 al 1916 i presidí la conjunció republicanosocialista 1909 Els darrers anys de la seva vida passà al partit reformista…

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, exerceix des del 1966 Ha estat diputat de la junta de govern del Collegi d’Advocats de Barcelona en els períodes 1970-75 i 1978-83 El 1975 fou elegit membre de número de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, de la qual fou secretari entre 1977-83 El 1992 en fou elegit president Ha estat també professor de dret processal i de dret civil a la Universitat de Barcelona i a l’Estudi General de Lleida fins al curs 1983-84 És membre del comitè de redacció de la Revista Jurídica de Catalunya des del 1969 i tingué una participació…

Exercí a Barcelona i a París Incorporat al Collegi d’Advocats de Barcelona  ICAB l'any 1954, participà en nombroses comissions i fou un dels impulsors de la renovació i la internacionalització d'aquesta institució després del franquisme El 1970 fou elegit president de l’AIJA Association Internationale des Jeunes Avocats, de la qual fou posteriorment president honorari, i el 1977, secretari general de la UIA Union Internationale des Avocats Membre fundador de l’Association Européenne des Avocats 1986, entre les seves iniciatives vinculades a l’ICAB, de la qual fou degà del 1983 al…