Resultats de la cerca

A l’edat moderna i fins a l’inici del segle XIX, persistí, com a rastre d’aquest ús, el nomenament de jutge habilitat a petició del senyor directe per a recollir els capbreus o reconeixements de domini

El dret constitucional la concreta en la comprovació del resultat i la validesa de les eleccions dels parlamentaris o eventualment l’acte de llur nomenament, la validesa de les impugnacions, l’existència dels requisits necessaris per a obtenir i conservar el càrrec, etc Aquesta verificació és sotmesa al control judicial El dret internacional preveu la verificació de poders en ocasió de reunions internacionals on hi ha representants dels diversos governs, i sol consistir en l’examen de llurs documents acreditatius Una forma particular de verificació de poders és la presentació de…

Segons la llei 5/2001 de fundacions, el registre de fundacions depèn del protectorat de la Generalitat que vetlla per l’exercici correcte del dret de fundació En el registre de fundacions s’ha de deixar constància de la carta fundacional, dels estatuts i dels acords de modificació, del nomenament, la suspensió, el cessament i la renúncia dels patrons i, si escau, dels liquidadors, de les delegacions de facultats i els apoderaments generals, de la constitució, la modificació i l’extinció de fons especials, de la fusió i l’escissió de fundacions, de la pròrroga de fundacions…

Creat a l’empara de l’ Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006 , reuneix les funcions de la Direcció General de Defensa de la Competència i del Tribunal Català de Defensa de la Competència en un sol organisme Consta d’un president, que assumeix tasques de direcció i representació d’un director general, responsable de les àrees tècniques d’instrucció, d’estudi i anàlisi de mercats i d’informe de la regulació i del Tribunal Català de Defensa de la Competència, que serà l’òrgan intern i collegiat de resolució, recomanació i arbitratge, però sense personalitat jurídica El text de la llei, a més…

L’Estatut del 1979 no estableix de manera expressa la figura del conseller o consellera primer del govern dins el sistema institucional de la Generalitat, però permet de crear-la Aquesta figura es troba regulada a la Llei del Parlament de Catalunya 1/2005, del conseller o consellera primer del govern de la Generalitat en la qual es parteix del caràcter potestatiu del nomenament i la separació pel president de la Generalitat, i es determinen els elements bàsics de l’àmbit institucional i del règim jurídic d’aquesta figura per al supòsit que qui presideix la Generalitat decideixi…

Institució originària de Castella, els seus antecedents remunten al segle XIII Llavors el govern de les localitats radicava en l’assemblea general de veïns, o consell obert, que rebia preferentment el nom de concejo , el qual elegia els qui havien d’ocupar els càrrecs de govern, en uns llocs coneguts per justicias i en els altres per alcaldes El sistema de règim local no era uniforme, car en un lloc hi havia un o més jutges i diversos alcaldes amb diferent jurisdicció al costat d’aquests hi havia el merino , de nomenament reial Aquells mandataris del concejo tenien atribucions polítiques,…

Fill d’una mestra i d’un oficial de la Legió destinat a Al-Aaiun, ciutat de l’antiga colònia espanyola que actualment és el Sàhara Occidental, es llicencià en dret per la Universitat de Deusto 1981 i es doctorà a la Universitat de La Laguna, a Tenerife 1991 El 1985 accedí per oposició a la carrera judicial com a fiscal Fou successivament fiscal de l’Audiència de Las Palmas 1985-92, de la secretaria tècnica de la Fiscalia General de l’Estat 1992-94 i 1996-2003, del Tribunal Superior de Justícia de Madrid 1994-96, i fiscal en cap de la secretaria tècnica de la Fiscalia General de l’Estat 2003-…