Resultats de la cerca

El corredor no resta obligat, però si no efectua la seva activitat d’intermediari no pot obtenir la comissió establerta

Amb el nom d' afidàvit hom designa un conjunt heterogeni d’actes, entre els quals cal citar declaració jurada, en el dret anglès i nord-americà, feta per un testimoni de càrrec declaració del capità d’un vaixell afirmant que no transporta més càrrega que la consignada dictamen de dos o més juristes sobre una determinada qüestió jurídica, especialment de dret internacional, que el jutge no està obligat a conèixer i que, per tant, cal que sigui objecte de prova en un procés, prova que és efectuada per mitjà de l’afidàvit

És una forma d’adquirir la propietat de béns mobles per accessió Si les coses o els béns s’han barrejat casualment o bé la unió ha estat feta per acord mutu dels propietaris o per voluntat d’un de sol amb bona fe, resta constituït un condomini cada un dels propietaris adquireix un dret proporcional a la part que li correspongui, atès el valor de les coses mesclades o confoses Si la barreja ha estat feta maliciosament, l’autor de la mescla perd la cosa que li pertanyia i resta obligat a indemnitzar l’altre propietari

Així, el deure de socórrer tota persona desemparada i en perill manifest, l’omissió del qual ocasiona el delicte d’omissió de socors el deure de cobrir les necessitats mínimes dels parents pobres o deure d'aliments també, el deure de prestar-se auxili mútuament els òrgans judicials auxili judicial , quan un jutge es veu obligat a donar realització a un acte en el terreny de la jurisdicció d’un altre jutge Igualment, les altres autoritats no judicials tenen el deure d’auxiliar aquells L’omissió del deure d’auxili entre autoritats suposa el delicte específic d' omissió d’auxili ,…

Jurídicament el jurament només té importància com a requisit de la confessió en judici Actualment, però, segons la ligislació de l’Estat espanyol, ningú no pot ésser obligat a fer un jurament aquest pot ésser sempre substituït per la promesa El jurament tingué una marcada importància en el dret civil català per influència de la legislació canònica, però la compilació actual, d’acord amb els corrents actuals, prescindeix del jurament Segons els Usatges de Catalunya, sempre que un jueu havia de prestar jurament, ja fos voluntari o forçat, hom l’obligava a fer-ho, en…

Després d’un llarg període de total confessionalitat a l’Estat espanyol durant la dictadura franquista, la Constitució espanyola del 1978, en el seu article 16, reconeix el principi de garantir la llibertat religiosa, ideològica i de culte dels individus i les comunitats, manifestant que hom no pot ésser obligat a declarar sobre la seva ideologia o religió Així mateix manifesta que cap confessió no tindrà caràcter estatal, proclamant d’aquesta manera el principi d’aconfessionalitat La Llei Orgànica de 5 de juliol de 1980 ha desenvolupat aquest principi que garanteix el que és…

Com a net de Beatriu d’Arborea, en morir el jutge Marià V 1407, intentà de fer valer els seus drets a la successió de Sardenya aliat amb Brancaleó Doria i amb l’ajuda dels genovesos, desembarcà a l’illa amb un exèrcit Derrotats a Sanluri 1409, preparà a Narbona una nova campanya, però les seves galeres foren atacades a Aigüesmortes pels catalans Mort Martí I de Catalunya-Aragó 1410, assetjà Oristany i atacà l’Alguer, d’on fou obligat a fugir 1412 Ferran I intentà infructuosament 1414 una solució diplomàtica i Guillem tornà a Sardenya amb gent armada 1415-16 Arribà finalment a…

En aquests processos d’inquisició, que es tramitaven en forma breu i sumària, s’inquiria especialment si el sotmès a ells, anomenat tingut en taula , havia infringit les Constitucions de Catalunya Per constitució de Jaume II a la cort de Barcelona del 1291 hom creà tres jutges de taula per a cada vegueria, amb obligació d’inquirir sense tràmit de judici l’actuació dels funcionaris cada dos anys, sense necessitat de queixes o denúncies prèvies el tingut en taula era obligat a esmenar les infraccions comeses i, si calia, era sotmès a judici en principi la inquisició no afectava…

Té un caràcter englobador i pretén de regular totes les situacions, omplint les llacunes existents i fornint elements d’interpretació de situacions futures i d’aplicacions a fer-hi La seva finalitat és la d’accelerar la política unificadora nacional i de centralització, establir un sistema de seguretat jurídica i garantir la permanència de l’ordre institucional El moviment codificador apareix al segle XIX, fonamentat en les idees racionalistes desenvolupades al segle anterior rebé un gran impuls a partir de Napoleó, que procedí a la codificació del dret privat civil, mercantil,…