Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
jurisdicció ordinària
Dret
Jurisdicció que afecta l’aplicació de les lleis i que, fora de matèries especials, és duta a terme per l’anomenada administració de justícia, constituïda de menor grau a major grau per jutjats de pau, jutjats de districte, jutjats de primera instància, audiències provincials, audiències territorials, tribunals superiors de justícia de les comunitats autònomes i tribunal suprem.
Per raó de les matèries, la jurisdicció ordinària es divideix en civil, penal, contenciosa administrativa, social i de menors , i dins la civil en contenciosa , referent a qüestions i a litigis entre dues parts o més, i en voluntària , quan no hi ha cap altra part interessada que la que insta la petició i no es tracta, pròpiament, de judici, sinó d’expedient
resolució ordinària
Dret
Acte o providència que lliura el jutge perquè es faci o executi allò que demanin les parts.
ordinari | ordinària
Dret
Dit del judici que s’acomoda a les disposicions processals generals o per al qual no hi ha establert un procediment especial.
jutge ordinari | jutgessa ordinària
jurisdicció privilegiada
Dret
Jurisdicció especial que s’exerceix per dret singular, o sia, per raó de les persones o els organismes afectats.
En són exemples les jurisdiccions consulars, militars, eclesiàstiques, d’hisenda, tribunal de comptes, o bé quan, sense moure's de l’ordinària, per raó del càrrec o de la representació que ostenten les persones de la competència per entendre de la qüestió, rau en un tribunal superior
assemblea
Dret
Reunió de tots els components d’una societat, corporació i, en general, de qualsevol persona jurídica, que en constitueix el màxim òrgan deliberant; sovint és anomenada junta
.
En les associacions civils culturals, esportives, etc i en altres entitats, les assemblees de socis poden ésser ordinàries o extraordinàries, per a tractar de les qüestions que, respectivament, fixin els estatuts de cada associació o entitat Generalment l' assemblea ordinària és convocada d’una manera periòdica, normalment cada any com a mínim, i decideix sobre la renovació dels càrrecs de la junta, aprovació de les activitats realitzades, rendició de comptes i pressupost l' assemblea extraordinària és convocada per decidir sobre qüestions excepcionals modificació d’estatuts,…
jurisdicció especial
Dret
Jurisdicció que es troba fora del camp de la jurisdicció ordinària.
Actualment l’única jurisdicció especial és la militar, en els seus rams de terra, mar i aire, que disposa de jutjats militars, permanents i eventuals, auditories i tribunal suprem de justícia militar cal destacar que corresponen a la jurisdicció de marina moltes matèries no estrictament militars, com és ara el contraban de platges, la concessió d’establiments de banys, els conflictes i accidents en ports i costes, etc Impròpiament hom pot considerar com a jurisdicció especial l' eclesiàstica , privativa en qüestions canòniques, causes beneficials i nullitats matrimonials, amb tribunals…
Agència de Salut Pública de Catalunya
Dret
Entitat amb personalitat jurídica pròpia de la Generalitat de Catalunya que té per objectiu la prestació dels serveis de la cartera de salut pública que són de la seva competència.
Creada per la Llei 18/2009, de 22 d’octubre, per assolir els objectius exerceix diverses funcions, entre les quals cal destacar l’execució de les actuacions i polítiques de salut pública que corresponen al departament competent en matèria de salut d’acord amb els criteris, directrius i prioritats de les polítiques que fixi el Pla interdepartamental de salut pública a través d’un contracte programa aprovat pel govern i formalitzat pel Departament responsable i pel Servei Català de la Salut , fomentar la cooperació amb altres organitzacions que actuen en l’àmbit de la salut pública i coordinar…
tribunal tutelar de menors
Dret
Dret civil
Tribunal amb facultats reformadores, repressives i protectores dels menors d'edat
.
La llei orgànica del poder judicial integrà la jurisdicció de menors dins la jurisdicció ordinària, creant a cada província un —o més— jutjats de menors, les decisions dels quals són apellables a l’audiència provincial El primer tribunal tutelar de menors fou el de Tarragona 1920 s’establiren després el de Barcelona 1921, el de València 1923, el de Palma 1925, els de Lleida i Girona 1927, el d’Alacant 1930 i, el 1940, el de Castelló de la Plana Aquest, però, havia existit ja a l’edat mitjana, com la institució valenciana de l’anomenat pare d’òrfens , creada per Pere III de…
viàtic
Dret
Subvenció atorgada a militars quan viatgen per motius oficials i a presos en conducció ordinària.