Resultats de la cerca
Es mostren 38 resultats
Estatut d’Autonomia del País Basc del 1979
Dret
Llei orgànica d’autonomia, atorgada al País Basc per les Corts Generals i, prèviament, aprovada per referèndum pel poble basc el 25 d’octubre de 1979.
Tot i que l’elaboració començà quatre mesos més tard que l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 1979, fou el primer presentat a les Corts i el primer aprovat Ambdós s’assemblen molt, però els concerts econòmics i l’estructura històrica de les diputacions forals diferencien el text basc respecte del català Inicialment semblava que l’estatut inclouria Navarra en la resta del País Basc, però els sectors més dretans i la UCD navarresa impediren que els navarresos participessin en les negociacions entre les Corts de Madrid i la delegació de l’Assemblea de Parlamentaris bascs Aquesta Assemblea es…
Johannes Althusius
Dret
Jurista alemany.
Combaté tota forma d’autoritat absoluta, bo i defensant la doctrina, molt avançada per a la seva època, que la sobirania resideix en el poble Escriví Jurisprudentiae romanae methodice digestae 1586-92, Civiles conversationes 1601-11 i Politica methodice digesta 1613 El seu cognom era Althaus
mandat representatiu
Política
Dret
Característica fonamental de la posició jurídica dels parlamentaris.
Segons la qual representen la nació o el poble en el seu conjunt i no els seus electors en particular i, en conseqüència, aquests no els poden lligar amb un mandat imperatiu, és a dir, no els poden donar instruccions concretes ni revocar el mandat durant la legislatura
llei
Política
Dret
Norma jurídica, de caràcter general i obligatori, dictada pels òrgans estatals o autonòmics als quals la Constitució i els estatuts d’autonomia atribueixen el poder legislatiu.
La llei constitueix la font més important del dret en la major part de les societats, i té per funció de regular la vida política, social i econòmica de la comunitat La facultat de legislar ha estat diversament atribuïda a una sola persona règims en què la sobirania nacional resideix en una sola persona, monarca o dictador o tot el poble a través dels representants democràticament designats règims parlamentaris en què la sobirania nacional resideix en el poble En el sistema parlamentari hom estableix un sistema jeràrquic de normes basat en una llei fonamental…
drets històrics
Dret
En l’estat autonòmic espanyol instaurat en la Constitució del 1978, drets vinculats a l’organització política i al règim de dret privat de determinats territoris anteriors a la Constitució del 1978 i actualitzats d’acord amb aquesta.
A Catalunya, l’esment als drets històrics es troba contingut a l’article 5 de l’Estatut d’Autonomia del 2006, en el qual s’estableix que els drets històrics del poble català són fonament de l’autogovern de Catalunya Dels drets històrics, en deriva el reconeixement d’una posició singular de la Generalitat amb relació al dret civil, la llengua, la cultura, la projecció d’aquestes en l’àmbit educatiu i el sistema institucional en què s’organitza la Generalitat
forma d’estat
Dret
Tipus de relacions generals (excloses les penals, laborals i financeres i tributàries) existents entre els òrgans superiors de l’estat i els ciutadans.
Giren al voltant de tres variables la submissió o no de l’aparell estatal al dret com a mecanisme per a assegurar el respecte a un àmbit d’activitats personals i socials lliures d’ingerència estatal la participació o no del poble en la gestió i el control del poder públic estatal i la intervenció o no de l’estat en l’ordre econòmic i social amb l’objectiu o no de garantir unes condicions de vida mínimes per a tots els ciutadans
Casimir Giralt i Bullich
Política
Dret
Literatura catalana
Advocat, polític, novel·lista i autor teatral.
Es formà al Centre Nacionalista Republicà i es convertí en una de les figures del Partit Republicà Radical, i detingué la presidència de la minoria d’aquest grup, després del 1931, a l’ajuntament de Barcelona Fou conseller de Finances de la Generalitat 1931-32 Redactor d’ El Poble Català , escriví alguns llibres de prosa en el marc de l’estètica modernista, com Aiguaforts en prosa 1908 i L’obra de Joan Caillol 1917 És autor, també, de diversos drames, comèdies i operetes Deslliurança 1904, drama en un acte i en vers inspirat en un conte d’Oscar Wilde, Boi, el meravellós 1920, i,…
,
dret lingüístic
Dret
Especialitat del saber jurídic que té com a objecte d’estudi les qüestions derivades de l’existència de diverses llengües en un mateix territori i que s’ocupa de definir-ne el marc d’aprenentage i ús.
Els drets lingüístics s’estableixen en la Declaració Universal dels Drets Lingüístics, i on es proclama la igualtat de drets lingüístics, sense distincions no pertinents entre llengües oficials i no oficials nacionals, regionals i locals majoritàries i minoritàries, o modernes i arcaiques Es consideren eixos de la comunitat lingüística la historicitat, la territorialitat, l’autoidentificació com a poble i el fet d’haver desenvolupat una llengua comuna com a mitjà normal de comunicació entre els seus membres El dret lingüístic inclou el dret a ésser reconegut com a membre d’una…
Santiago Gubern i Fàbregas
Política
Dret
Advocat, magistrat i polític.
Llicenciat el 1897, s’establí com a advocat a Barcelona Afiliat a la Unió Catalanista, collaborà a Joventut i a La Renaixença i formà part de la redacció d' El Poble Català , que dirigí els darrers anys Un article que hi publicà li valgué un atemptat per part dels carlins Fou un dels principals fundadors del Centre Nacionalista Republicà, partit pel qual fou elegit diputat el 1907 i del qual des del 1912 fou president Ja al marge de la política, el 1933 fou membre de la junta de govern del Collegi d’Advocats de Barcelona i, el 1934, president del Tribunal de Cassació de Catalunya…
costum
Dret
Norma jurídica creada sobre la base d’un ús prolongat.
Segons els principis del dret català, per tal que el costum tingui força de llei cal que sigui raonable o sia, conforme als principis generals del dret i de la moral, espontani si la consciència del poble l’adopta lliurement, sense coacció ni error, repetit o sia, si els actes que n'acrediten l’existència s’han anat produint en el mateix sentit, sense interrupció o contradicció, o prescrit obtenint la sanció del temps i de l’experiència durant 30 anys o més i provat, de tal manera que en consti l’admissió en l’ús general d’una manera notòria o en sigui demostrada l’existència…