Resultats de la cerca
Es mostren 47 resultats
voluntat popular
Política
Dret
Dret constitucional
Titular primari i natural del poder polític, que pot ésser exercit per tot el poble o només delegat en una persona o en unes quantes.
En aquest cas, cal que la comunitat delegant atorgui una mena de contracte de subjecció als seus elegits la voluntat popular, però, recobra l’exercici del poder quan el qui governa esdevé un tirà
consulta popular
Política
Dret
Procediment de participació de la ciutadania en la presa de decisions que afecten els seus interessos.
En el concepte de consulta popular s’inclouen dues categories d’una banda, els instruments de participació adreçats a conèixer les opinions o la posició de la ciutadania amb relació a qualsevol aspecte de la vida pública i que es materialitzen en diverses modalitats com les enquestes, els fòrums de debat i participació i les audiències públiques i, de l’altra, els referèndums, que són una modalitat de consulta popular en la qual es crida tot el cens electoral a participar en un procés de decisió sobre una determinada qüestió organitzat pels poders públics tot…
tribunal popular
Dret
Dret processal
Tribunal constituït en un moment revolucionari, al marge de la legislació vigent, en el qual els membres, generalment d’extracció popular, actuen amb procediments sumaris i amb gravíssimes penes.
També realitza tasques de vigilància contrarevolucionària
iniciativa legislativa popular
Dret
Mecanisme de participació ciutadana en l’activitat legislativa d’un estat democràtic.
La seva característica principal és que no s’origina al parlament sinó en la mateixa ciutadania, a partir de la presentació formalment acreditada d’un determinat nombre o superior de signatures en suport d’una nova llei o d’una esmena constitucional Hom distingeix dues menes d’ILP la directa i la indirecta En la ILP directa, la proposició és sotmesa a votació de la cambra o a una consulta ciutadana i, si és aprovada, obté el rang de llei o d’esmena constitucional, mentre que en la ILP indirecta la proposta és sotmesa a un debat parlamentari, del qual pot sortir modificada per a ser sotmesa a…
dret consuetudinari
Dret
Conjunt de pràctiques, d’hàbits i d’usos nats en la voluntat popular que, reiteradament utilitzats, han esdevingut norma amb rang de llei.
Les tradicions familiars foren, sens dubte, el principi d’aquest dret Més endavant, aquestes tradicions s’estengueren a qüestions del dret privat, i després les funcions desenvolupades per la iniciativa popular passaren a ésser realitzades pel poder polític, i aparegué la llei Des d’aleshores, el dret consuetudinari perdé la seva antiga i extraordinària importància, tant en l’esfera privada com en la política L’admissió actual de normes consuetudinàries demana l’existència en aquestes normes d’uns requisits determinats ésser d’acord amb les relacions de vida i comerç, que llur…
cas Gürtel
Dret
Trama de corrupció a l’Estat espanyol, activa des del 1999 fins a la segona meitat de la dècada de 2010, destinada al finançament del Partido Popular.
El nom correspon a la traducció a l’alemany del cognom del principal responsable de la trama, l’empresari Francisco Correa Essencialment, consistia en pagaments d’empreses, algunes creades a propòsit, a canvi de concessions d’obra pública Els suborns beneficiaven funcionaris i dirigents del PP, principalment al País Valencià, Galícia i Madrid La investigació començà el 2007, quan dos regidors del PP de municipis de la Comunitat de Madrid facilitaren a la Fiscalia Anticorrupció documentació i enregistraments de converses amb els caps de la trama Tingué una gran incidència al País Valencià, on…
José María Gil-Robles y Quiñones
Política
Dret
Advocat i polític castellà.
Estudià dret a Salamanca, i el 1922 obtingué la càtedra de dret polític de la Universitat de La Laguna En tornar a Madrid, fou redactor, i més tard sotsdirector, d’ El Debate Elegit diputat agrari per Salamanca a les corts constituents de la Segona República 1931, s’afilià a Acción Nacional, agrupació de signe conservador, fundada per Ángel Herrera Oria Més tard passà a presidir el comitè directiu del grup, anomenat ara Acción Popular Al començament del 1933 Acción Popular es fusionà amb altres grups dretans, i donà lloc a la Confederación Española de Derechas…
Gabriel Cañellas i Fons

Gabriel Cañellas i Fonts
© Fototeca.cat
Política
Dret
Polític i advocat.
Estudià dret a Deusto i a Valladolid i posteriorment exercí càrrecs directius en diverses empreses D’ideologia conservadora, el 1978 ingressà a Alianza Popular des del 1989 Partido Popular El 1983 accedí a la presidència de la comunitat autònoma de les Balears per aquest partit i revalidà el càrrec en les eleccions del 1987 i el 1991 Perdé la majoria absoluta en les eleccions del 28 de maig de 1995 Al juny del 1995 fou investit per quarta vegada president de les Balears, però al juliol, acusat d’irregularitats en la contractació de les obres per a la construcció del túnel de Sóller, …
Josep Maria Boix i Raspall
Dret
Jurista.
Catedràtic de dret mercantil 1920 a la facultat de dret de Barcelona, de la qual fou degà del 1933 al 1936 El 1914 professà un curs de legislació social a la Universitat de Barcelona Fou un dels fundadors del Comitè de Dret Marítim de Barcelona, del qual fou vicepresident el 1954 Collaborà amb Francesc Moragas, i el succeí en el càrrec de director de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis Després del 1939 fou empresonat, exclòs de la direcció de la Caixa i també, temporalment 1940-52, de la seva càtedra La Caixa acordà, l’any 1979, després de la seva mort, la seva total i plena…
autoritat
Política
Sociologia
Dret
Poder regular exercit sobre una col.lectivitat o unes col.lectivitats de manera que aquesta o aquestes reben un cert ordre de subordinació i superordinació, així com un sistema de drets i deures.
L’autoritat és una de les formes més cabdals del poder pot ésser de diverses natures política, moral, religiosa, econòmica L’autoritat ha d’ésser distingida de dues altres formes de poder la influència capacitat d’inspirar accions volgudes en la conducta d’altri i la pura coacció L’autoritat implica sempre un grau de legitimació, procés pel qual aquella és mínimament acceptada per la collectivitat Max Weber distingí tres formes d’autoritat, segons la natura del seu tipus de legitimació D’una banda, l’ autoritat tradicional , basada en la creença en un poder conferit pel temps i la tradició a…