Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
protocol
Diplomàtica i altres branques
Dret
Conjunt de fórmules estilístiques (invocació, intitulació, salutació, etc) pròpies d’un diploma, prèvies al contingut jurídic.
positivisme
Dret
Corrent jurídic que concep el dret de manera que aquest ha d’ésser entès només com un sistema de normes i disposicions, sense que això signifiqui que siguin indiferents al jurista les motivacions ètiques o els judicis de valor sobre les lleis, ni que practiqui un relativisme moral, ni que defensi l’obligació en consciència d’obeir la llei sigui com sigui aquesta.
El positivisme constitueix una posició aïllacionista del dret del seu context social, típic de la mentalitat liberal, i així es desenvolupà durant tot el s XIX Posteriorment es transformà tant per l’obra de Hans Kelsen, creador de la teoria pura del dret i que establí les condicions prèvies a tota anàlisi jurídica i no pas a la simple sistematització i l’estudi d’un dret determinat, com per als neopositivistes El positivisme s’oposa a les teories del jusnaturalisme
jutge de taula
Dret
Història del dret català
Jutge encarregat dels processos d’inquisició que es podien seguir als altres jutges i als veguers, governadors, batlles, oficials i altres funcionaris en l’exercici de llurs funcions.
En aquests processos d’inquisició, que es tramitaven en forma breu i sumària, s’inquiria especialment si el sotmès a ells, anomenat tingut en taula , havia infringit les Constitucions de Catalunya Per constitució de Jaume II a la cort de Barcelona del 1291 hom creà tres jutges de taula per a cada vegueria, amb obligació d’inquirir sense tràmit de judici l’actuació dels funcionaris cada dos anys, sense necessitat de queixes o denúncies prèvies el tingut en taula era obligat a esmenar les infraccions comeses i, si calia, era sotmès a judici en principi la inquisició no afectava deutes o…
divorci
Cristianisme
Dret
Dissolució voluntària i legal d’un matrimoni vàlid.
Les societats primitives i els codis més antics, com el d’Hammurabi, reconeixen generalment el divorci, atès que el matrimoni no era considerat indissoluble o, si de cas, només ho era a partir del naixement d’un fill La iniciativa de la ruptura, ordinàriament unilateral, solia correspondre a l’home, i n’era la causa més freqüent l’esterilitat de la dona Uns altres factors que permetien el divorci varien notablement d’uns pobles a uns altres, en els quals hom troba, en aquest aspecte, actituds diverses sobre la igualtat entre home i dona, com també diferents determinacions de les condicions…