Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
prelació
Dret
Preferència o antelació amb què una persona, una qüestió, una cosa, ha d’ésser atesa amb relació a una altra a la qual es compara.
principi de legalitat
Dret
Principi segons el qual tot acte jurídic dels òrgans de l’estat ha d’ésser sotmès a l’ordenament jurídic vigent i, en especial, que els reglaments i actes jurídics s’adeqüin a la llei formal.
Contraposat a l’arbitrarisme administratiu i judicial, el principi de legalitat és una de les consagracions polítiques de l’estat de dret, i es fonamenta en la teoria clàssica de la divisió de poders Bé que hom vol trobar-ne l’origen en la Magna Charta Libertatum anglesa 1215, amb més seguretat cal situar-lo en els corrents liberals del segle XVIII, els quals assenyalen la consagració del principi de legalitat com a base de l’estat liberal La crisi del liberalisme determinà la discussió sobre la validesa del principi de legalitat, per tal com en els règims totalitaris l’individu resta en una…
jurista
Dret
Tractadista del dret.
Als Països Catalans, molts dels antics juristes foren tractadistes del dret, glossadors i expositors de la legislació del país, que relacionaven amb el dret comú , alternant l’aspecte de la pràctica del dret, ja com a jutges, ja com a advocats, amb el del punt de vista científic Ultra a la ciutat de Barcelona, hi hagué juristes eminents que formaren escola principalment a Lleida, seu de l’estudi general, València, Palma, Perpinyà, Girona, Manresa i Vic Entre els juristes del segle XII es destaquen a Barcelona Ponç, Guillem Bofill, Marc i Homobò, i al segle XIII el lleidatà Ponç, que fou…