Resultats de la cerca

Els primers intents d’aconseguir un estatut d’autonomia començaren immediatament després de la proclamació de la Segona República Espanyola A aquest efecte fou redactat el text d’un avantprojecte, publicat pel juliol del 1931, sota iniciativa fonamentalment blasquista La negativa de nuclis republicans d’Alacant i de Castelló de la Plana a secundar-lo originà un enfrontament entre l’anomenada Conjunció de Partits, d’una banda, i la Dreta Regional i el PURA, de l’altra, que, si més no, limità la concreció política de les aspiracions estatutàries, cada dia més esteses El resultat de les…

Al juliol del 1978, Antonio Rosón, president de la Xunta de Galícia i membre d’UCD vinculat al galleguisme històric, convocà els parlamentaris per tal d’elaborar un projecte d’estatut La comissió redactora formada per vuit representants d’UCD, dos del PSOE, dos d’AP, un del PCG i tres extraparlamentaris presentà a Rosón per l’abril de l’any següent un text consensuat Al juny del 1979 el plenari de la Xunta elegí president José Quiroga en substitució de Rosón, la qual cosa representà el triomf dins la UCD del corrent no galleguista i la revisió de plantejaments del projecte d’…

El primer projecte d’estatut juny del 1931 i el segon abril del 1932 havien trobat l’oposició del govern Azaña i dels municipis de Navarra, respectivament Així mateix, el projecte definitiu aprovat per Àlaba, Guipúscoa i Biscaia i ratificat per plebiscit novembre del 1933, havia estat impedit per tradicionalistes, monàrquics i cedistes d’ésser aprovat a les corts Això provocà, a l’estiu del 1934, que els diputats bascs se'n retiressin i que l’assemblea de parlamentaris a Zumárraga fos seguida de la dimissió collectiva dels ajuntaments i facilités un apropament a l’…

En foren avantprojecte les “Bases per a l’Estatut de Galícia”, elaborades per la Federació Republicana Gallega maig del 1931, i el projecte definitiu sortí d’una assemblea regional dels ajuntaments reunida a Santiago de Compostella pel juliol del 1932 i fou ratificat per plebiscit pel juny del 1936, després que els principals grups galleguistes s’uniren amb la Izquierda Republicana L’estatut, però, no arribà a tenir vigència

Graduada en dret per la John Hopkins School of Advanced International Studies, exercí d’advocada durant onze anys Posteriorment, coordinà el projecte educatiu Nicaragua-Hondures i fou directora associada de Medical Aid al Salvador El 1991 començà a treballar per a la Fundació Americana de Veterans del Vietnam, i poc després impulsà, juntament amb sis institucions, la constitució de la Campanya Internacional per a la Prohibició Total de les Mines Antipersones  1992 El 1997 rebé, en nom d’aquesta associació, el premi Nobel de la pau És autora del llibre After de Guns Fall Silent…

Durant els darrers temps del franquisme, les més diverses forces polítiques democràtiques avançaren posicions favorables a l’establiment d’un règim de màxima autonomia al País Valencià, immediat a l’arribada la democràcia Llavors i durant la transició aparegueren nombrosos projectes Els successius resultats electorals desfiguraren notablement les esperances inicials El 17 de març de 1978 fou publicat el decret que establia el règim preautonòmic el 8 d’octubre, nou partits signaren un compromís per a la “consecució del màxim grau d’autonomia dins del termini més breu que permetés la…

Metge de l’armada, hagué d’exiliar-se per motius polítics i s’establí a l’Argentina el 1873 Catedràtic de medicina legal a la Universitat de Córdoba, és autor d’unes Lecciones de medicina legal 1885 Interessat per qüestions agrícoles i per la legislació laboral, es diplomà en agronomia i en dret També es graduà d’enginyer per tal de dur a terme el projecte d’una resclosa a San Roque, sobre el Río Primero Fou catedràtic de legislació industrial i obrera a la Universitat de Còrdova i elegit president de la de La Plata, càrrec que no ocupà A l’Argentina, una població porta el seu nom

Llicenciat en història per la Universitat Autònoma de Barcelona, d’on és professor d’història contemporània, es doctorà amb la tesi Petits grans canvis Moviment obrer i canvi polític en la dècada dels seixanta , que obtingué el premi Ciutat de Barcelona Duran i Sanpere 2006 En l’àmbit acadèmic és autor de treballs sobre els moviments socials en l’antifranquisme i la Transició Clase obrera, antifranquismo y cambio político 2008, Quan plovien bombes Els bombardeigs de Barcelona i la Guerra Civil 2008, Lucha de clases, dictadura y democracia 2011 i Hegemonías Crisis, movimientos de resistencia y…

Advocat de professió, se’l considera el legislador del futbol a Espanya i un dels personatges més importants de la història del futbol català Fou jugador del Catalònia, club fundat per ell mateix l’any 1901, del Salut Sport Club 1905, del Futbol Club Barcelona i del Club X 1907 Fou també promotor i publicista esportiu el 1906 fundà i dirigí el setmanari Sports , el 1908 dirigí Los Deportes , el 1911, Stadium , i també participà en la publicació La Rambla El 1914 esdevingué president del Sindicat de Periodistes Esportius de Catalunya i president de la Federació Catalana de Futbol, càrrec del…