Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
compulsió
Dret
Mitjà d’execució forçosa.
Utilitzable per l’administració en el cas que l’administrat quedi sotmès a una obligació d’abstenir-se d’actuar o de suportar una determinada actuació, en els casos en què la llei expressament ho autoritzi i sempre tenint present els límits que imposen els drets i llibertats fonamentals garantits per la constitució
parament de l’habitatge familiar
Dret
Conjunt d’objectes format per la roba, el mobiliari i els estris que existeixen en un habitatge familiar.
El parament de l’habitatge és propietat dels cònjuges que viuen junts Per tant, en cas que mori un dels membres de la unitat familiar, la propietat de tot el parament serà del cònjuge supervivent Però aquests béns no es computen en l’herència del premort En els casos de separació, divorci i nullitat del matrimoni, l’atribució de l’habitatge familiar amb el seu parament és un dels aspectes que s’ha d’establir en el conveni regulador que es formalitzi De manera general, en els esmentats casos, tant l’ús de l’habitatge com el seu parament s’atribueix en la forma que convinguin els cònjuges L’…
acta
Dret
Document formal que constata un fet, una convenció, una obligació, una deliberació, un acord o una manifestació de voluntat a fi que en quedi constància.
Les lleis regulen diferents tipus d’actes, amb diverses formalitats per a cada una d’elles Així, han de constar en acta els acords i les deliberacions dels organismes públics parlament, consell de ministres, consell municipal, entitats públiques, etc i dels privats societat mercantil, associació, jurat per a atorgar un premi, tribunal d’oposicions, consell de família, etc hom estén també acta dels fets transcendents per a l’estat civil de les persones naixement, matrimoni, emancipació, defunció, etc consten també en acta el pagament de la indemnització causada per una expropiació, les…
afidàvit
Dret
Acte de manifestació de coneixement o de declaració de voluntat formalitzat en un document per tal que en quedi constància, destinat a produir determinats efectes jurídics.
Amb el nom d' afidàvit hom designa un conjunt heterogeni d’actes, entre els quals cal citar declaració jurada, en el dret anglès i nord-americà, feta per un testimoni de càrrec declaració del capità d’un vaixell afirmant que no transporta més càrrega que la consignada dictamen de dos o més juristes sobre una determinada qüestió jurídica, especialment de dret internacional, que el jutge no està obligat a conèixer i que, per tant, cal que sigui objecte de prova en un procés, prova que és efectuada per mitjà de l’afidàvit