Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
promotor | promotora
Economia
Dret
Persona que porta a terme formalment les activitats necessàries per a l’entrada en funcionament i constitució jurídica d’una entitat social.
Generalment es refereix al cas de societats mercantils En la pràctica del ram de la construcció, hom distingeix entre el promotor , que és la persona o entitat per compte de la qual es construeix un edifici, i l’empresa estrictament constructora
Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea
Dret
Conjunt de drets que els ciutadans de la Unió poden oposar davant les institucions, els òrgans i els organismes d’aquesta, com també davant dels estats membres únicament quan apliquin el dret de la Unió.
El document s’aprovà durant la cimera de Niça de 7 de desembre de 2000 Tipifica una sèrie de drets que havien estat reconeguts per la jurisprudència del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees sota la inspiració de les tradicions constitucionals dels estats membres La Carta dedica el primer títol al reconeixement de la dignitat humana, del dret a la vida, del dret a la integritat de la persona, a la prohibició de tortura i a la prohibició d’esclavitud En el títol segon, s’hi troben reconegudes les llibertats clàssiques d’expressió, de pensament, de respecte a la vida…
parentiu

fototeca.cat
©
Dret
Dret civil
Vincle existent entre parents, per consanguinitat, afinitat o adopció.
Normalment es refereix només al parentiu per consanguinitat La proximitat del parentiu és mesurada pel nombre de generacions cada generació forma un grau , i una sèrie de graus forma la línia , que és directa quan és formada per persones que descendeixen les unes de les altres, i collateral quan és formada per persones que no descendeixen les unes de les altres, però tenen un tronc comú La línia directa ascendent uneix les persones a aquelles de les quals descendeixen, i la descendent uneix la persona amb aquelles que descendeixen d’ella En les línies hom compta tants graus com…
adquisició voluntària
Dret
Facultat inclosa en determinats drets de naturalesa real o personal que es refereix al dret d’opció o al dret de tempteig.
Pel dret d’opció s’atorga al titular la facultat d’adquisició dins el termini establert, mentre que el dret de tempteig atorga al titular la facultat d’adquisició preferent, en les alienacions oneroses en les quals el titular del dret pugui fer o donar la contraprestació a què s’hagi compromès l’adquirent El dret de tempteig comporta el dret de retracte quan ja ha tingut lloc la transmissió La llei 22/2001 tipifica ambdós drets com d’adquisició voluntària a l’espera de la seva incorporació en el llibre cinquè del Codi Civil de Catalunya La regulació vigent inclou els requisits de la…
llei particular
Dret
Norma jurídica que es refereix exclusivament a una certa categoria de persones, coses o relacions jurídiques o que regeix únicament en llocs determinats.
anotació preventiva
Dret
Assentament de caràcter provisional que hom practica en els llibres registrats, en especial del registre de la propietat, i que té per objecte d’assegurar els resultats d’un litigi, garantir un dret pendent o preparar una inscripció definitiva.
Així, hom pot fer anotació preventiva d’una demanda judicial sobre un immoble, d’un manament d’embarg, d’una prohibició de vendre, etc El nou Codi català de successions es refereix a l’anotació preventiva de demanda de reclamació de la llegítima o el suplement d’aquesta i a l’anotació de demanda de reclamació de la quarta vidual que es practicaran des d’ara únicament si ho demana l’interessat i ho disposa el jutge, al Registre de la Propietat Després de la Llei del Parlament de Catalunya 8/1990 sobre la modificació de la regulació de la llegítima, no es practicarà pel que fa a…
Codi Civil de Catalunya
Dret
Cos normatiu que aplega el conjunt de les institucions de dret civil català, en el qual s’integren els diversos codis i lleis aprovats pel Parlament de Catalunya dictats en l’exercici de la competència per conservar, modificar i desenvolupar el dret propi.
Tot i que els Decrets de Nova Planta no aboliren el dret civil català, es va prohibir modificar-lo i legislar, situació que a grans trets es perllongà fins a la fi del franquisme, amb el parèntesi de la Segona República espanyola, durant la qual l’ Estatut de Catalunya del 1932 reconeixia la facultat de desenvolupar i actualitzar el dret civil català sense interferències Després del 1939, la dictadura en permeté una compilació l’any 1960, amb limitacions Restablerta la monarquia constitucional a l’Estat espanyol, l’ Estatut d’Autonomia de Catalunya del 1979 i, posteriorment, el del 2006…
ajuntament
Història
Dret
Corporació pública que a Espanya representa, governa i administra els interessos propis d’un municipi.
Institució originària de Castella, els seus antecedents remunten al segle XIII Llavors el govern de les localitats radicava en l’assemblea general de veïns, o consell obert, que rebia preferentment el nom de concejo , el qual elegia els qui havien d’ocupar els càrrecs de govern, en uns llocs coneguts per justicias i en els altres per alcaldes El sistema de règim local no era uniforme, car en un lloc hi havia un o més jutges i diversos alcaldes amb diferent jurisdicció al costat d’aquests hi havia el merino , de nomenament reial Aquells mandataris del concejo tenien atribucions polítiques,…