Resultats de la cerca

Catedràtic a Santander i a Valladolid, l’any 1918 fou encarregat, per la Mancomunitat de Catalunya, de l’Escola d’Alts Estudis Comercials, on dirigí i professà els cursos d’organització d’empreses Representà Espanya en congressos internacionals de comptabilitat Autor de diverses obres de tema comptable, fou collaborador en revistes econòmiques El Curs de comptabilitat 1924, publicat per l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana, és encara obra fonamental Elegit conseller de l’ajuntament de Barcelona el 1934, reorganitzà les finances municipals

Fundador de la Societat d’Agricultura de l’Empordà 1845, el 1849 fou nomenat comissari d’agricultura de la província de Girona Fundà les revistes agrícoles “El Bien del País” 1845-49 i “La Granja” 1850-55 Publicà nombrosos llibres sobre problemes agrícoles cal destacar-ne els Aforismes rurals 1849, que tingueren una gran popularitat El seu fill, Carles Fages i de Perramon , fundà i dirigí la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de l’Empordà i la revista “El Ampurdán” 1849-85

Llicenciat en dret, cursà filosofia i lletres i fou professor d’ensenyament secundari a l’Institut d’Eivissa S'inicià, ensems que com a prosista, amb poemes publicats a diverses revistes i amb els versos densos de Primer cancionero 1945 i els evocadors de Los islotes 1955, El puerto antiguo 1957 i Dos poemas del mar pitiuso 1983 Traduí al castellà poemes de Petrarca, Baudelaire, Mallarmé i altres En prosa destaquen els llibres sobre Eivissa Viaje a Ibiza 1958, La Ibiza de nuestro tiempo 1978, Lo que Ibiza me inspiró 1987 i l’assaig literari Las cenizas removidas 2001 En català…

Fundà les revistes La Restauración València, 1843 i El Pensamiento de Valencia València, 1857, òrgans d’expressió del carlisme al País Valencià Fou diputat a corts en diverses ocasions 1858, 1865 per València i per Pamplona, i senador del regne per Guipúscoa Destacà com a orador i polemista És autor de diverses obres, entre les quals cal esmentar La cuestión dinástica 1889, de caràcter polèmic Va pertànyer al consell privat del pretendent de la corona d’Espanya, Carles VII, que li concedí el títol de comte de Santa Eugènia Fou membre de l’Academia de la Lengua i de l’Academia de…

Es llicencià en dret i en lletres a la Universitat de Montpeller 1935, on es doctorà en dret 1944 amb la tesi Contribution à la théorie générale du contrat administratif  posteriorment publicada amb el títol  Théorie générale du contrat administratif , 1945 En aquesta mateixa universitat fou titular de la càtedra de dret administratiu des del 1948 Fou degà de la seva facultat de dret 1962-69 i primer rector de la Universitat de Montpeller I d’ençà del 1971 Dirigí a Perpinyà 1957-62 l’incipient Institut d’Estudis Jurídics i Econòmics, i també la secció de jurisprudència de les…

Començà estudis de medicina, però finalment es llicencià en Dret Treballà com a professor de literatura a l’Escola de Bibliotecàries de Catalunya Presidí la Unió d’Estudiants Catòlics, la Unió Catalana d’Estudiants i fou militant de la Unió Socialista de Catalunya i d’Esquerra Republicana de Catalunya El 1935 entrà a formar part de la Lògia Themis, de marcat caràcter catalanista Exercí com a magistrat i president de l’Audiència de Girona 1936-37 El 1937 s’exilià a França Montalban i Montpesat de Carcin i el 1942 a Mèxic A Mèxic es va dedicar al negoci de l’adoberia i fou collaborador de les…

Estudià dret a la Universitat de València, on es doctorà el 1957 i de la qual fou professor adjunt fins el 1972, que passà a la de Madrid El 1964 obtingué la càtedra d’història del dret a la Universitat de La Laguna Canàries i després es traslladà a la mateixa càtedra de la Universitat de Salamanca Nomenat magistrat del Tribunal Constitucional el 1979, en fou president en 1986-92 Després, ocupà la plaça de catedràtic de dret constitucional a la Universidad Autónoma de Madrid Collaborador de diverses revistes sobre temes jurídics, és també autor de Los validos en la monarquía…

Doctorat en dret, desenvolupà diferents càrrecs a l’Ajuntament de Burjassot, i el 1952 fou nomenat secretari provincial del departament de seminaris del Movimiento L’any 1953 fou designat cronista oficial d’Almàssera, activitat des de la qual promogué la creació de l’Associació de Cronistes del Regne El 1957 es vinculà al Centre de Cultura Valenciana, i a partir d’aquest moment inicià el seu compromís i intensa tasca en favor de la cultura valenciana Intervingué en la direcció de les revistes bilingües Sicània 1958-59 i València Cultural 1960-64 En la dècada del 1990 participà en la creació…

Cursà estudis de dret a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1929 Molt aviat treballà al diari El Diluvio de Barcelona, on feia l’editorial Treballà a la Generalitat de Catalunya, on ocupà càrrecs administratius Fou jutge d’instrucció en les investigacions per l’assassinat dels germans Josep i Miquel Badia Fou oficial del cos jurídic militar Intervingué en la Guerra Civil Espanyola de la part de l’exèrcit republicà El 1936 s’exilià a Bèlgica, i després s’exilià a Mèxic, on arribà el 1939 En aquest país reprengué la tasca de periodista Hi fou fundador i director de la revista La…

Vida i obra Fill d’una família benestant del Maresme, estudià amb els maristes, a Mataró, i es llicencià en dret, a Barcelona, el 1933, el mateix any en què acabà el servei militar amb la graduació d’alferes de complement d’artilleria El 1934, amb Els hereus de Xanta , guanyà el premi de narrativa dels Jocs Florals de Mataró i, el 1937, amb Tríptic publicat el 1964, el premi de narracions Narcís Oller Participà de manera activa en la guerra civil, en un itinerari que el dugué al front d’Aragó, a Almansa, a la contraofensiva de la línia de Castelló i a la batalla de l’Ebre, on fou ferit Acabà…