Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
successió per caps
Dret
Modalitat de successió per la qual cadascú hereta per la seva persona i no pas per cap representació d’altri, i l’herència es divideix en tantes parts com individus hi són cridats.
successió per estirps
Dret
Heretament o successió que es produeix no pas perquè correspongui directament, sinó en el lloc d’un difunt, talment que l’herència és la mateixa que hauria correspost a la persona representada si vivia i no pas a les parts de cadascuna de les persones de l’estirp.
Bill of Exclusion
Dret
Nom amb què és coneguda la llei anglesa que excloïa els catòlics de la successió al tron britànic.
Fou discutida als parlaments del 1679 i el 1680 en aquest darrer fou rebutjada pels lords Aquesta llei era la reacció davant la possibilitat que s’instaurés una dinastia catòlica i volia excloure de la successió el germà i hereu de Carles II, el catòlic Jaume després Jaume II A partir de la discussió d’aquesta llei, al parlament anglès els partidaris del bill foren denominats whigs , i els oposants tories
Lluís Roca-Sastre i Muncunill
Dret
Notari.
Llicenciat el 1952, ocupà el càrrec de degà del Collegi de Notaris de Barcelona 1981-83 Membre del Consell Consultiu de la Generalitat de Catalunya, intervingué en la redacció de l’avantprojecte de reforma de la successió intestada i les llegítimes a Catalunya 1987-90 i fou vicepresident de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya És autor, entre altres obres, de Comentaris al codi de Successions de Catalunya, en la part de successió intestada 1994, i Dret hipotecari
de cuius
Dret
Locució emprada per a designar el causant en la successió hereditària.
col·lateralitat
Etnologia
Sociologia
Dret
Parentiu de consanguinitat que uneix els descendents d’un antecessor comú no relacionats entre ells per línia directa.
La collateralitat existeix entre membres d’una mateixa o de diferent generació entre germans, entre cosins, entre oncle i nebot, entre nets, etc, i és graduada segons la llunyania del parentiu Té importància per a determinar l’ordre de successió hereditària i, quant al matrimoni, pot constituir-ne un impediment
servitud d’abeurador
Dret
Servitud que grava un predi a favor d’un altre, el propietari del qual pot fer ús de l’aigua d’aquell per a abeurar el bestiar.
Generalment, pressuposa l’existència de la servitud de pas i pot convertir-se en servitud d'extracció d’aigua És originada per contracte, successió o ús immemorial servitud voluntària , o bé per concessió administrativa per causa d’utilitat pública, prèvia indemnització servitud forçosa o legal , quan és a favor d’una població o d’una entitat local menor
dret balear
Dret
Dret especial vigent a les Illes Balears recollit a la Compilació del Dret Civil Especial de Balears, aprovada per la llei espanyola de 19 d’abril de 1961.
Les institucions de dret civil de la compilació són derivació de l’antic dret propi de les Illes dret mallorquí dret menorquí dret eivissenc i afecten principalment el règim econòmic matrimonial, la successió testada i contractual i algunes peculiaritats en matèria de drets reals, com és ara el cens i l’alou També hi són recollides certes consuetuds específiques de Menorca, d’Eivissa i de Formentera A la comissió codificadora que preparà i estudià el text fou ponent, per a les Illes, el jurisconsult mallorquí Gabriel Subias i Feliu L’any 1990 el Parlament Balear redactà de bell…
Lleonard Alagó i d’Arborea
Història
Dret
Jutge d’Arborea (Lleonard II), marquès d’Oristany i comte de Goceano.
Protagonista de la darrera rebellió sarda contra el domini catalanoaragonès Revoltat l’any 1470 per tal de reclamar la successió del marquesat d’Oristany, a la qual tenia dret per la seva mare Beneta —i que Joan II volia incorporar a la corona—, obtingué 1474 el reconeixement de les seves pretensions L’actitud del virrei de Sardenya, Nicolau Carròs d’Arborea, l’induí a rebellar-se novament tres anys després Derrotat a la batalla de Macomer 1478, on morí el seu primogènit Artal, fugí amb els seus fills i els seus germans vers Gènova foren capturats i portats al castell de Xàtiva…
Emili Grahit i Papell
Historiografia
Política
Dret
Historiador, advocat i polític liberal.
Estudià dret a Barcelona, collaborà en català a La Renaixença i fou membre de la societat Jove Catalunya Acabada la carrera 1871, exercí d’advocat a Girona, d’on fou alcalde 1887-89 i 1890-91 Participà en la fundació de l’Associació Literària 1872 i en la de la Revista de Gerona 1876, on publicà treballs sobre la guerra civil del segle XV, la dominació francesa de 1640-52, els setges dels anys 1653, 1675 i 1684, la guerra de Successió, les muralles, etc Publicà El inquisidor fray Nicolás Eymerich Girona, 1878, Memoria sobre la condición legal de la propiedad agrícola en la…