Resultats de la cerca

Diputat 1965 i secretari parlamentari del primer ministre, ministre de justícia 1967 i cap del partit liberal el 1968, aquell mateix any fou elegit cap del govern, càrrec per al qual fou reelegit successivament fins a les eleccions del 1979 La victòria del partit liberal a les eleccions del 1980 el portà de nou a la presidència del govern, càrrec des del qual enfortí el poder federal L’any 1984 abandonà voluntàriament el poder Fundador de la revista Cité libre , és autor de diversos llibres i collaborador de premsa

Catòlic i conservador, fou detingut durant la guerra civil de 1936-39 Des del 1955 hom el designà successivament regidor i tinent d’alcalde de Barcelona, comissari del Pla de Desenvolupament 1962, sotssecretari d’obres públiques 1965-70, procurador en corts i delegat del govern al Consorci de la Zona Franca barcelonina a més, presidí el Cercle Català de Madrid El 1976 encapçalà la Unió Catalana, grup polític lligat a la Unión Democrática Española, de Silva Muñoz, i el 1977 intentà, sense èxit, d’obtenir un escó per Alianza Popular

Al moment de repartir els escons, en nombre n , entre els candidats de les diverses llistes sotmeses a votació, el nombre de vots assolits per cadascuna d’elles són dividits successivament per 1, 2, etc fins a n A continuació són ordenats, del més alt al més baix, els quocients obtinguts i el que ocupa el lloc n és el “quocient aproximat” o “divisor electoral” Talment com indica el seu nom, aquest “quocient” és emprat tot seguit com a “divisor” del nombre de vots de cadascuna de les llistes, operació que dóna com a resultat el repartiment d’escons segons la mitjana més forta El sistema d’…

Estudià arts a València, lleis a Salamanca i es doctorà a València, on després exercí d’advocat Fou successivament assessor del tribunal de la governació de València 1660-66, fiscal de l’audiència del regne i oïdor criminal i civil, assessor de la capitania general, i, el 1684, ascendí a regent del consell suprem d’Aragó Vidu, fou elegit bisbe auxiliar per l’arquebisbe de València Tomàs de Rocabertí, i visitador general de la diòcesi Fou consagrat el 1692 El 1707 intentà d’assuaujar les conseqüències de l’entrada de les tropes de Felip V, victorioses d’Almansa, a València Escriví…

Llicenciada en dret per la UAB i en dret canònic per la Universitat de Salamanca, i màster en Psiquiatria forense per la Universitat de Barcelona, començà a exercir el 1977 i s'especialitzà en dret de família Ha estat Diputada de la Junta del Collegi d'Advocats de Barcelona, membre de la Societat Catalana d'Advocats de Família i de l'Associació Espanyola d'Advocats de Família, i professora de l'Escola de Pràctica Jurídica de l'ICAB i del màster de Dret de família de la Universitat de Barcelona Afiliada a Convergència Democràtica de Catalunya  CDC, és membre del Consell Executiu i del Consell…

Cavaller, senyor de Cerdanet Doctor en drets, fou successivament advocat de presos de València 1568-80, advocat fiscal del consell reial, oïdor civil de l’audiència de València —càrrec del qual fou destituït pel lloctinent de València marquès d’Aitona— i regent del Consell d’Aragó després del 1604 Escriví, entre altres obres, Visita de la cárcel y de los presos 1574, interessant per la descripció del sistema penitenciari i de la seva opinió sobre el pres i la pena, Verdadero gobierno de la monarquía de España 1581, Viriloquium en reglas de estado 1604, Repartimiento sumario de la jurisdicción…

Normalment es refereix només al parentiu per consanguinitat La proximitat del parentiu és mesurada pel nombre de generacions cada generació forma un grau , i una sèrie de graus forma la línia , que és directa quan és formada per persones que descendeixen les unes de les altres, i collateral quan és formada per persones que no descendeixen les unes de les altres, però tenen un tronc comú La línia directa ascendent uneix les persones a aquelles de les quals descendeixen, i la descendent uneix la persona amb aquelles que descendeixen d’ella En les línies hom compta tants graus com generacions o…

Vida i obra Notari de professió i home de negocis, tingué una destacada actuació política a partir de la Revolució del 1868 Fou secretari de la Junta Revolucionària de Govern de les Balears l'octubre del 1868 Antic progressista, fou un dels caps de la Tertulia del Progreso 1868-73, adscrita successivament a la política de Prim i de Ruiz Zorrilla Fou diputat a les corts constituents del 1869 Posteriorment, encapçalà el Partit Republicà Progressista a Mallorca, organitzat a partir del 1881, i formà part de la Unió Republicana el 1893 S’inicià en el teatre amb la comèdia en vers,…

Llicenciat per la Universitat de Barcelona, amplià estudis a Alemanya 1935-36 El 1944 obtingué per oposició la càtedra d’història general del dret espanyol Fou catedràtic a la Universitat de La Laguna 1945, d’on passà successivament a les de Múrcia, València i, finalment, Barcelona 1954, fins a la jubilació 1985, on fou degà de la Facultat de Dret del 1958 al 1965 Fou investit doctor honoris causa  per les universitats de Montpeller 1964 i de Bordeus 1962 Fou membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1960, de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya 1960 i de la…

Llicenciat en dret i doctorat en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona, es formà al seminari de política econòmica dirigit per Fabià Estapé , i fou influït per Joan Sardà  i per les seves estades a la London School of Economics i al Servei d’Estudis del Banco de España a Madrid En la seva carrera acadèmica fou successivament professor ajudant de Josep Lluís Sureda 1957-59 i Fabià Estapé 1959-63 a la Universitat de Barcelona , professor contractat d’economia a l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona 1964-66, professor associat de teoria econòmica a la…