Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
rat | rata
divorci
Cristianisme
Dret
Dissolució voluntària i legal d’un matrimoni vàlid.
Les societats primitives i els codis més antics, com el d’Hammurabi, reconeixen generalment el divorci, atès que el matrimoni no era considerat indissoluble o, si de cas, només ho era a partir del naixement d’un fill La iniciativa de la ruptura, ordinàriament unilateral, solia correspondre a l’home, i n’era la causa més freqüent l’esterilitat de la dona Uns altres factors que permetien el divorci varien notablement d’uns pobles a uns altres, en els quals hom troba, en aquest aspecte, actituds diverses sobre la igualtat entre home i dona, com també diferents determinacions de les condicions…
matrimoni sota condició
Dret
Matrimoni canònic contret, la valisesa del qual se subordina al compliment o verificació d’una circumstància o un esdeveniment determinats.
El matrimoni és invàlid si la condició és de futur, però si és de passat o de present és vàlid o no segons que es verifiqui o no allò que és objecte de la condició
efecte
Dret
Conseqüència a la qual hom atribueix un valor jurídic.
És irrellevant que provingui d’un acte o d’un fet jurídic, car les nocions de validesa i d’efecte jurídics no van sempre juntes Un acte pot ésser vàlid però sense cap efecte um matrimoni sense consumar, i pot esdevenir-se al contrari cas del matrimoni nul respecte als fills haguts
anul·labilitat
Dret
Condició d’un acte jurídic (contracte, testament, resolució administrativa, etc) afectat per un vici o defecte legal que, bé que no és suficient per a produir la seva ineficàcia o nul·litat absoluta, permet, a petició d’una de les parts interessades, que els tribunals o l’administració en declarin la ineficàcia.
Mentre aquesta no sigui declarada, l’acte anullable és vàlid legalment, i també ho són els efectes a més, si les persones interessades deixen passar un cert temps sense demanar-ne l’anullació, perden el dret de demanar-la malgrat les infraccions o els vicis que pugui contenir l’acte, puix que és considerat legalment consentit per aquelles nullitat d’actes jurídics En dret administratiu són anullables tots els actes que incorren en qualsevol infracció de l’ordenament jurídic, fins i tot la desviació de poder
impediment d’afinitat
Dret
Impossibilitat de contreure matrimoni canònic vàlid entre parents per afinitat en línia directa.
El dret canònic actual ha abolit l’impediment d’afinitat collateral i el d’afinitat espiritual
comissori | comissòria
Dret
Obligatori o vàlid per a un quant temps o ajornat per a una data determinada.
concubinat
Dret
Cohabitació d’home i dona no legalment units en matrimoni.
És molt estesa l’existència legal d’esposes de segon ordre en tribus d’Amèrica, d’Àsia i d’Oceania L’islamisme accepta un nombre indeterminat de concubines, ultra les quatre esposes, i el confucianisme permet el concubinat en casos d’infecunditat de l’esposa, costum que fou també usual en el judaisme fins al temps de l’exili En el món grecoromà, el concubinat ja fos amb una estrangera o una esclava, que el ciutadà no podia esposar, ja fos com a unió extramatrimonial era tolerat Mai, però, la concubina no podia tenir els drets d’una veritable muller Aquesta tolerància envers el concubinat anà…
Lluís d’Averçó
Literatura catalana
Dret
Escriptor i home de lleis.
Vida i obra Fou conseller de Barcelona el 1395 i el 1403, i durant l’Interregne li foren encarregades algunes missions pel parlament de Catalunya Joan I el designà, el 1393, amb Jaume Marc, jutge del consistori poètic de Barcelona És autor del Torsimany , tractat teòric i gramatical, seguit d’un diccionari de rimes, conservat a la Real Biblioteca d’El Escorial, i probablement autògraf Segurament no tingué difusió, però és important perquè recull allò que a l’època era considerat vàlid per a l’art de trobar, i té interès per a la comprensió de la poesia cortesana anterior a Ausiàs Marc…
,
dret canònic
Dret
Dret canònic
Conjunt de normes jurídiques dictades per l’autoritat eclesiàstica amb potestat legislativa, que regulen l’organització de l’Església, les relacions dels fidels amb la jerarquia i determinen els drets i deures dels fidels i dels ministres del culte.
El seu desenvolupament es produí a partir del segle XIII, fonamentant-se en el dret romà, i culminà en el Corpus Iuris Canonici La reunió de grans concilis com el de Trento i el creixement de l’activitat legislativa obligà a una reestructuració i sistematització, que prengué cos amb el Codi de dret canònic El codi vigent actualment fou elaborat per una comissió nomenada per Joan XXIII el 28 de març de 1963, després de la primera sessió del concili II del Vaticà Continuada la tasca per Pau VI, el nou codi fou aprovat per Joan Pau II el 25 de gener de 1983 Consta de 1753 cànons i recull les…