Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
còpia
Dret
Transcripció d’un escrit original que hom reprodueix íntegrament o en extracte.
La còpia pot ésser certificada o simple , segons que certifiqui o no que la còpia és veritable i conforme amb l’original La còpia notarial és una còpia certificada autoritzada pel notari que té el protocol Pot ésser primera trasllat de l’escriptura matriu que els contractants tenen dret a obtenir per primera vegada o segona expedida només per manament judicial i amb citació dels interessats, i té el caràcter d’escriptura pública
presumpció
Dret
Deducció feta pel jutge o per la llei de l’existència d’un fet o d’una circumstància desconeguts a partir de la certesa o veritat d’un de conegut, amb el qual hi hagi un lligam precís o directe.
Si la deducció és feta per la llei, hom l’anomena presumpció legal si la fa el jutge, judicial La primera representa sempre el pensament del legislador Sovint esdevé regla positiva de dret, talment que no pot ésser impugnada per altres proves hom l’anomena presumpció juris et jure ‘de fet i de dret’ La judicial, en canvi, és la que l’ordenament legal considera veritable, mentre no existeixi una prova que demostri el contrari per això és anomenada juris tantum ‘només de dret’ En contra de la presumpció, només hi ha el recurs de revisió
dret consuetudinari
Dret
Conjunt de pràctiques, d’hàbits i d’usos nats en la voluntat popular que, reiteradament utilitzats, han esdevingut norma amb rang de llei.
Les tradicions familiars foren, sens dubte, el principi d’aquest dret Més endavant, aquestes tradicions s’estengueren a qüestions del dret privat, i després les funcions desenvolupades per la iniciativa popular passaren a ésser realitzades pel poder polític, i aparegué la llei Des d’aleshores, el dret consuetudinari perdé la seva antiga i extraordinària importància, tant en l’esfera privada com en la política L’admissió actual de normes consuetudinàries demana l’existència en aquestes normes d’uns requisits determinats ésser d’acord amb les relacions de vida i comerç, que llur naixement sigui…
concubinat
Dret
Cohabitació d’home i dona no legalment units en matrimoni.
És molt estesa l’existència legal d’esposes de segon ordre en tribus d’Amèrica, d’Àsia i d’Oceania L’islamisme accepta un nombre indeterminat de concubines, ultra les quatre esposes, i el confucianisme permet el concubinat en casos d’infecunditat de l’esposa, costum que fou també usual en el judaisme fins al temps de l’exili En el món grecoromà, el concubinat ja fos amb una estrangera o una esclava, que el ciutadà no podia esposar, ja fos com a unió extramatrimonial era tolerat Mai, però, la concubina no podia tenir els drets d’una veritable muller Aquesta tolerància envers el…
casa de la vall
La casa de la vall d’Andorra la Vella
© Fototeca.cat
Història
Dret
En algunes valls pirinenques amb organització política pròpia, casa del consell de la vall, destinada a celebrar-hi les reunions i a guardar-hi l’arxiu.
Es té constància de la casa de la vall d’Àneu, a Esterri d’Àneu, que fou destruïda per un incendi al començament del segle XVI La casa de la vall d’Andorra, a Andorra la Vella, fou la seu del Consell General entre el 1702 i el març del 2011, moment en què entrà en funcionament el nou edifici del Consell General adjunt a l’edifici històric És una casa fortificada del 1580, de construcció massissa, de tres plantes, amb diferents elements de defensa, com la torre a l’angle esquerre Els espais interiors es distribueixen en tres crugies i, entre altres estances, hi ha la sala dels Illustres, l’…
dret
Dret
Sistema de normes que fixen i tutelen una determinada organització de les relacions socials i que tendeixen a evitar-ne la violació.
La força organitzada adopta la forma d’estat, el qual s’eleva per sobre de la societat tot adoptant un to d’imparcialitat i de neutralitat El dret expressat per la llei sembla ésser la lliure voluntat general de tota la societat però, de fet, la llei no expressa aquesta voluntat general, sinó les relacions econòmiques, polítiques i ideològiques L’estructura econòmica de la societat és constituïda per les forces productives i les relacions de producció, i és sobre aquesta base que s’aixeca la superestructura jurídica i política de la societat l’estat i les seves institucions Les relacions…
fe pública
Dret
Autoritat legítima atribuïda a notaris, agents de canvi i borsa, cònsols, secretaris de jutjats i de tribunals i altres funcionaris perquè els documents que autoritzen en deguda forma siguin considerats com a autèntics i llur contingut sigui tingut per veritable, mentre no es faci prova en contrari.