Resultats de la cerca

Certs actes jurídics, per ministeri de la llei, cal que siguin formalitzats en acta notarial testament, compra i venda d’immobles, capítols matrimonials, hipoteca, etc, bé que hom designa més pròpiament com a acta notarial acta de presència , que acredita la realitat o veritat d’un fet acta de notificació o de requeriment , remissió per mitjà de notari d’una comunicació a una persona, per tal de produir certs efectes jurídics acta de referència , que té per objecte de recollir les manifestacions de determinades persones acta de notorietat , en la qual el notari declara que un fet és públic i…

Quan té lloc en un negoci civil, produeix la nullitat de l’acte en el camp penal, constitueix, bé un delicte genèric, que comprèn diferents espècies, segons els sistemes d’execució emprats, bé un element integrant d’altres delictes, com l’estafa

Jurídicament el jurament només té importància com a requisit de la confessió en judici Actualment, però, segons la ligislació de l’Estat espanyol, ningú no pot ésser obligat a fer un jurament aquest pot ésser sempre substituït per la promesa El jurament tingué una marcada importància en el dret civil català per influència de la legislació canònica, però la compilació actual, d’acord amb els corrents actuals, prescindeix del jurament Segons els Usatges de Catalunya, sempre que un jueu havia de prestar jurament, ja fos voluntari o forçat, hom l’obligava a fer-ho, en lloc de sobre els Evangelis…

Llicenciat en dret a la Universitat de Barcelona, posteriorment cursà estudis de periodisme a l'Escola Oficial de Madrid, i del 1957 al 1977 compaginà aquesta activitat amb l'advocacia Fou un dels fundadors de la revista Presència  i també en fou director 1968-80 Corresponsal al llarg dels anys setanta del diari barceloní Tele-exprés , entre el 1955 i el 1963 collaborà  a Ràdio Girona conduint diversos programes Fou director del Centre d’Informació i Documentació de la Cambra de Comerç i Indústria de Girona, cofundador de l’Associació de Premsa de Girona 1977 i, el 1985, del Collegi de…

Si la deducció és feta per la llei, hom l’anomena presumpció legal si la fa el jutge, judicial La primera representa sempre el pensament del legislador Sovint esdevé regla positiva de dret, talment que no pot ésser impugnada per altres proves hom l’anomena presumpció juris et jure ‘de fet i de dret’ La judicial, en canvi, és la que l’ordenament legal considera veritable, mentre no existeixi una prova que demostri el contrari per això és anomenada juris tantum ‘només de dret’ En contra de la presumpció, només hi ha el recurs de revisió