Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
síndic de greuges | síndica de greuges
Dret administratiu
Sociologia
Persona designada per una entitat, una empresa o una institució pública per a defensar els interessos, els drets i les llibertats d'un col·lectiu amb qui aquesta mateixa entitat, empresa o institució té relació o al qual proveeix serveis.
El síndic de greuges no soluciona problemes concrets, sinó que emet recomanacions i proposa polítiques que permetin rectificar el problema perquè no es torni a produir La figura del síndic de greuges té l’origen en l’ordenament juridicoadministratiu suec, i ha estat adoptada amb noms diferents per les administracions en la majoria de països amb governs democràtics síndic de greuges a Catalunya , el País Valencià i les Illes Balears, justícia a l’Aragó, raonador del ciutadà a Andorra, defensor del poble a Espanya, médiateur a França i ombudsman o ombudsperson als països escandinaus o de parla…
padral
Dret administratiu
A Andorra, registre d’animals de renda que es crien a les explotacions agràries.
contraban
Dret administratiu
Infracció administrativa consistent en la importació o exportació d’articles sense despatxar-los per la duana.
En el tràfic o comerç dels aritcles importats illegalment, en la importació, exportació o tinença d’efectes estancs o prohibits i en l’exportació, sense autorització, d’obres o objectes d’interès històric o artístic A la majoria d’estats és objecte d’una legislació especial que cerca de protegir els interessos del fisc, i també, en alguns casos, la seguretat o la salubritat Les sancions als infractors de contraban consisteixen, generalment, en la multa i el comís Als Països Catalans, el contraban per via terrestre és en relació amb la frontera oficial de l’Estat francès els passos dels…
raonador del ciutadà
Dret administratiu
Defensor dels drets i les llibertats dels ciutadans d'Andorra amb relació a l'actuació de l'administració.
capità | capitana
Dret administratiu
A Andorra, subaltern dels veguers a les parròquies, en nombre d’un o més per cada una, nomenats pel consell general.
Han de donar coneixement dels delictes comesos, instruir les primeres diligències, custodiar els presos, vetllar per l’ordre públic són caps de la força armada
tribunal de veedoria
Dret
Dret administratiu
Tribunal andorrà, de jurisdicció civil, política i administrativa, així anomenat perquè es trasllada i actua en el lloc mateix del litigi.
La seva competència s’estén a les qüestions de servituds rústiques i urbanes, dites causes de veí a veí , als conflictes entre quarts i parròquies i a les transgressions dels reglaments administratius Componen els membres del tribunal en primer grau els dos cònsols i dos consellers del comú on hi ha el litigi, en segon grau els cònsols de les altres cinc parròquies, i en tercera instància els consellers generals de les Valls En les tres visures actua de secretari el del consell general o el notari per ell delegat
causa de veí a veí
Dret administratiu
A Andorra, nom donat a aquelles qüestions rústiques i urbanes que són de la competència de l’anomenat tribunal de veedoria
.
veedor d’aigües
Dret administratiu
Membre d’un tribunal andorrà format pels components del departament de serveis públics i el secretari del consell general, el qual judica i dictamina les causes relatives a les aigües i als rius.
sisena
Dret administratiu
Llista de sis andorrans, un per cada parròquia, que el Consell General de les Valls d’Andorra presenta als coprínceps i de la qual, cadascun d’aquests, elegeix el seu batlle, segons privilegi atorgat pel bisbe Andreu Capella (1589).
cònsol
Dret administratiu
A Andorra, cadascun dels dos representants dels consells de parròquia (o de comú), elegits cada quatre anys, anomenats cònsol major
i cònsol menor
, a la vegada representants de la parròquia, juntament amb els dos cònsols anteriors, al Consell General de les Valls.
A les parròquies on hi ha consells de quart consell de quart presideixen igualment els dels grups de quarts a què pertanyen