Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
burgmestre
Dret administratiu
Cap del govern municipal, nomenat o elegit, a les ciutats de Dinamarca, Països Baixos, Bèlgica, Alemanya, Àustria i Suïssa.
El nom aparegué a la darreria del s XII, i el càrrec es difongué a partir del s XIII A l’edat mitjana ja era electiu, i en certes viles n'hi havia dos
municipi
Història
Dret administratiu
Associació natural, reconeguda per la llei de persones i de béns, determinada per les necessàries relacions de veïnat, dintre el terme o el territori sotmès a la jurisdicció d’un ajuntament.
A la Roma republicana, el municipium era la ciutat subjecta a Roma, obligada a certes contribucions, que no participava dels drets polítics de l’urbs Però, amb motiu de la concessió de la ciutadania als aliats itàlics 90 aC, el règim municipal s’estengué a les ciutats federades A l’època imperial, mentre es feu la fusió dels municipis pròpiament dits i les colònies sota el nom comú d’ universitates , l’autonomia municipal decaigué progressivament i augmentà la ingerència del poder central Aquest despotisme imperial tendí a disminuir arran de la concessió de la ciutadania romana a tots els…
consell municipal
Història
Dret administratiu
Òrgan deliberatiu i de govern dels municipis de l’Estat francès.
Els consellers són elegits per sis anys per sufragi universal El nombre de consellers varia de 9 a 37 segons la importància del municipi excepte Lió que en té 61, Marsella, 63, i París, 109 Perpinyà en té 37 El consell elegeix entre els seus membres l’alcalde, i es reuneix com a mínim quatre vegades l’any Aquests consells municipals o de comuna foren establerts a les ciutats i viles del Principat de Catalunya per l’administració napoleònica ja abans de la instauració del règim civil francès del 1811 al 1814 El de Barcelona era format per 30 persones, proposades pel prefecte i…
procurador
Història
Dret administratiu
A Castella i a Lleó, durant la baixa edat mitjana, representant de les viles a la cort reial.
Les cartes de procuració especificaven l’actuació en cada cas concret assessorament i participació en afers extraordinaris, com és ara la jura d’un monarca, tractats de pau, declaració de guerres i, sobretot, votació de subsidis extraordinaris