Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
domini públic
Dret administratiu
Règim especial de propietat al qual són sotmesos determinats béns pertanyents a persones de dret públic en funció de llur afectació a l’ús general o a un servei públic.
Són constitucionalment béns de domini públic la zona marítima-terrestre, les platges, la mar territorial i els recursos naturals de la zona econòmica i de la plataforma continental
procediment de constrenyiment administratiu
Dret administratiu
Procediment d’execució forçosa seguit per l’autoritat administrativa per al cobrament d’imposts, de contribucions o de qualsevol obligació pecuniària.
Consisteix en l’embargament de béns i la seva ulterior subhasta pública
consell de comú
Dret administratiu
Consell municipal, especialment el de les parròquies o comuns andorrans, format per dos cònsols (el cònsol major, que convoca i presideix tots els consells ordinaris i extraordinaris, i el cònsol menor) i vuit consellers.
Té cura de l’administració dels béns comunals, el repartiment i recaptació de la questia i conèixer en apellació les qüestions resoltes pels consells de quart
subhasta
Dret administratiu
Sistema d’adjudicació de serveis per part de l’administració als particulars que ofereixin les condicions econòmiques més avantatjoses.
És emprat en contractes, concessions, arrendaments, aprofitament de béns comunals, serveis de recaptació i cobrament, etc A l’Estat espanyol és el sistema normal l’administració n'estableix les condicions tècniques, jurídiques i econòmiques L’adjudicació no és definitiva fins que l’ha aprovada l’autoritat competent Les adjudicacions de l’administració local funcionen segons el sistema de concurs-subhasta concurs, en què hom tria entre els presentats els licitadors més qualificats i, a continuació, hom adjudica l’obra o el servei al millor postor
amillarament
Dret administratiu
Registre de béns, generalment immobles, d’aquells municipis en què l’administració encara no ha fet el cadastre.
comú
Dret administratiu
Conjunt de l’actiu (béns, rendes, imposicions i altres ingressos) i del passiu d’un comú o municipi.
ajuntament en ple
Dret administratiu
Òrgan de l’ajuntament, en tots els municipis.
És integrat per l’alcalde, que el presideix, i per tots els regidors municipals És el màxim òrgan deliberant del municipi i té competència per a decidir sobre totes les qüestions del govern municipal, llevat de les corresponents a la comissió permanent i a l’alcalde Així, li pertoca de decidir sobre les qüestions següents constitució de l’ajuntament, creació i modificació d’institucions municipals, adquisició de tota mena de drets i de béns, aprovació de les formes de gestió de serveis, contractació per a obres i serveis públics, aprovació de plans d’urbanisme i de tots els que impliquin…
expropiació
Dret administratiu
Forma d’extinció del dret de propietat i despossessió d’un bé fet per l’administració pública.
Actualment l’estat de dret ha de seguir un procediment, unes garanties i una justa indemnització L’expropiació pot ésser feta en benefici de l’administració pública o d’una persona física o jurídica delegada expressament per aquella, però sempre per motius d’utilitat pública o d’un interès social Aquesta despossessió legal de la propietat segons la vigent legislació de l’Estat espanyol pot ésser acordada imperativament per l’administració pública o realitzada directament per norma de rang legal, bé que el beneficiari pugui ésser un concessionari les autopistes de peatge privades, per exemple…
municipi
Història
Dret administratiu
Associació natural, reconeguda per la llei de persones i de béns, determinada per les necessàries relacions de veïnat, dintre el terme o el territori sotmès a la jurisdicció d’un ajuntament.
A la Roma republicana, el municipium era la ciutat subjecta a Roma, obligada a certes contribucions, que no participava dels drets polítics de l’urbs Però, amb motiu de la concessió de la ciutadania als aliats itàlics 90 aC, el règim municipal s’estengué a les ciutats federades A l’època imperial, mentre es féu la fusió dels municipis pròpiament dits i les colònies sota el nom comú d' universitates , l’autonomia municipal decaigué progressivament i augmentà la ingerència del poder central Aquest despotisme imperial tendí a disminuir arran de la concessió de la ciutadania romana a tots els…
policia autonòmica
Militar
Dret administratiu
A l’Estat espanyol, cos policíac civil, jerarquitzat, amb una competència i unes funcions situades teòricament entre les de la policia de l’estat i les de les policies municipals o locals.
La Constitució del 1978 contempla la possiblitat de creació d’un cos policíac per part dels òrgans de govern autonòmic d’acord amb els articles 149-29 d’aquest text, en la forma que els respectius estatuts determinin, dins del marc del que disposi una llei orgànica Només els estatuts d’autonomia de Catalunya i del País Basc articles 13 i 17, respectivament ajuden a configurar el concepte legal de policia autonòmica Si bé en principi els cossos tradicionals i forals d’algunes nacionalitats són exclosos d’aquest concepte, a Catalunya els mossos d’esquadra i al País Basc els Miñones d’Àlaba i…