Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
junta municipal
Dret administratiu
Nom donat a diferents organismes d’actuació municipal per a determinades funcions.
Cal destacar, en l’actual legislació de règim local, la junta municipal de districte constituïda a cadascuna de les demarcacions del territori municipal, i la junta municipal de cens electoral
conselleria de Sanitat i Assistència Social
Dret administratiu
Departament creat per la Generalitat de Catalunya en ésser-li traspassats els serveis de sanitat i assistència social, en establir-se l’Estatut del 1932.
El conseller de sanitat, JDencàs, presentà al Parlament un projecte de llei de bases per a organitzar aquests serveis a Catalunya La llei, aprovada per l’abril del 1934, feia dependre les funcions sanitàries i d’assistència de la Generalitat, que controlaria i coordinaria les activitats privades i crearia centres públics Hom establí la divisió sanitària de Catalunya en vint centres sanitaris, a les principals ciutats del Principat, cadascuna de les quals disposaria d’un laboratori, un hospital comarcal i una casa d’assistència A cada municipi funcionà una Junta Local de Sanitat i…
districte municipal
Dret administratiu
Cadascuna de les demarcacions en les quals se subdivideix un territori d’una població per distribuir i ordenar els serveis administratius.
La divisió del terme municipal en districtes és facultat del municipi A Barcelona, actualment, hom pot considerar el districte com un òrgan territorial de gestió descentralitzada
parcel·la
Dret administratiu
Dret civil
En el cadastre, cadascuna de les porcions de terreny que pertanyen a un amo diferent i que són objecte d’una tributació especial.
districte
Dret administratiu
Cadascuna de les circumscripcions administratives en què són dividits els departaments francesos des de la seva creació el 1789, arran de la Revolució.
Foren governats per un consell de districte, les funcions del qual foren molt reduïdes a partir del 1800 en ésser creat el càrrec de sotsprefecte, i foren designats, des d’aleshores, en francès, arrondissements Són dividits en cantons agrupacions de municipis El departament dels Pirineus Orientals fou dividit en els districtes de Perpinyà, Prada i Ceret
regió zoogeogràfica
Geografia
Zoologia
Dret administratiu
Nom donat a cadascuna de les zones geogràfiques que es distingeixen sobre la superfície terrestre, tenint en compte les afinitats o les diferències faunístiques.
Actualment hom diferencia sis regions zoogeogràfiques paleàrtica Àsia central, Àsia septentrional i Europa, neàrtica Amèrica del Nord —a vegades agrupades en una de sola, anomenada holàrtica —, neotropical Amèrica Central i del Sud, etiòpica Àfrica, oriental sud d’Àsia i Indonèsia i australasiàtica
departament marítim
Dret administratiu
Cadascuna de les circumscripcions que divideixen el litoral de l’Estat espanyol i dintre les quals exerceix la seva jurisdicció el ministeri de marina.
Actualment són tres Ferrol, que comprèn des del riu Bidasoa fins al riu Miño, Cadis, des del riu Guadiana fins al cap de Gata, i Cartagena, del cap de Gata a la frontera francesa
capítol insular
Dret administratiu
Corporació local de cadascuna de les set illes Canàries, que té unes funcions idèntiques a les de les diputacions provincials a les províncies peninsulars espanyoles.
administració local
Dret administratiu
Administració pública formada per un conjunt d’entitats independents entre elles i cadascuna amb una competència limitada al seu territori particular, dins el qual decideix sobre els seus interessos.
La unitat bàsica de l’administració local és el municipi, però pot existir una altra categoria de persones públiques, la de les situades entre els municipis i l’administració central, que agrupen diversos municipis limítrofs en una unitat superior, i que s’anomena, segons els estats, província, departament, regió, etc Els municipis són regits per un consell municipal o ajuntament, i les persones intermèdies, per organismes que han rebut diverses denominacions segons els estats i les èpoques històriques
delegació
Dret administratiu
A l’Estat espanyol, cadascun dels organismes representants d’alguns ministeris a cadascuna de les províncies, regions o altres demarcacions administratives, com les delegacions provincials de treball, hisenda, justícia, etc.