Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
crida
Història
Dret administratiu
A partir del s XV i, sobretot, del XVI, disposició legislativa publicada pels lloctinents i virreis dela corona catalanoaragonesa (i, per extensió, també dels governadors de Milà).
Sovint no era més que una previsió interpretativa i executiva de constitucions o furs, actes i capítols de cort i pragmàtiques reials, o bé la simple publicació d’aquesta provisió altres vegades, però com a Sardenya i al Milanesat, arribava a tenir el caràcter d’una llei, especialment si, a més del lloctinent o virrei i del secretari, anava signada pel regent de la cancelleria, l’advocat fiscal o d’altres membres de l’audiència amb tot, el caràcter perpetu fou contradit especialment pels juristes del Principat Hom anomenava crida de llibret l’edicte general publicat al començament de cada…
crida
Història
Dret administratiu
Persona que té per ofici o encàrrec de fer les crides en veu alta; el càrrec és designat sovint amb els noms de corredor o de nunci o bé de corredor i crida
.
crida
Història
Dret administratiu
Publicació en veu alta, per una crida, un nunci, un cridador, un corredor o altre oficial públic, sovint precedida de toc de trompeta, de comunicacions o noves d’interès general per als habitants d’una població o un territori.
Als Països Catalans, fins al s XVIII eren iniciades per les paraules “Ara ojats”
crida
Història
Dret administratiu
Document emanat d’una autoritat municipal o reial que conté el text destinat a ésser proclamat en veu alta.
concert econòmic
Dret administratiu
A l’Estat espanyol, conveni entre el Ministeri de Finances i l’Administració de determinats territoris que gaudeixen d’un règim fiscal propi i diferenciat.
Segons la Constitució del 1978, tenen concert econòmic les Canàries per raó de llur insularitat, Ceuta i Melilla a causa de llur estatut especial i, per motius històrics, les comunitats autònomes del País Basc i Navarra En aquests dos darrers casos, el concert econòmic arrenca de la fi de les guerres carlines 1876, després de les quals l’Estat espanyol no estengué a les províncies de Biscaia, Àlaba, Guipúscoa i Navarra el règim fiscal ordinari prevalent a la resta de l’Estat, sinó que hi aplicà un règim 1878 amb molts elements del sistema foral anterior Segons els…
comarca
Les comarques de Catalunya (2015)
© ICC
Dret administratiu
A Catalunya, entitat local de caràcter territorial formada per una agrupació de municipis.
El govern i l’administració de la comarca corresponen al consell comarcal, els òrgans del qual són el ple, el president i la comissió especial de comptes, a més del gerent La seu del consell és al municipi que té la capitalitat de la comarca Atès que es tracta d’una entitat local de segon grau, el consell comarcal és elegit per sufragi indirecte a través dels regidors dels ajuntaments dels municipis agrupats El nombre de representants del consell comarcal oscilla entre 19 i 39, segons els residents a la comarca Els consells comarcals, creats per la Generalitat de Catalunya el 1988, tenen…