Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Landelino Lavilla Alsina

Landelino Lavilla (9 de març de 1982)
Congrés dels Diputats
Història
Política
Dret administratiu
Polític i jurista.
Professor de dret administratiu a la Universidad Complutense de Madrid i lletrat del Consell d’Estat, mantingué sòlides vinculacions amb la dreta ideològica i financera —director general adjunt de Banesto, president de l’Editorial Católica— abans d’ocupar càrrecs governamentals, en els quals fou un representant destacat d’aquests sectors durant la Transició Membre del Grupo Tácito 1973, amb el qual s’integrà a Unión de Centro Democrático UCD, fou ministre de Justícia 1976-79, senador per designació reial 1977-79, diputat per Jaén 1979-82 i president del Congrés 1979-82 Quan ocupava aquest…
diputat | diputada
Història
Dret administratiu
Persona que esdevé, per elecció, membre d’una cambra o parlament.
A l’Estat espanyol, a partir de la constitució de Cadis 1812 i fins al 1939, i de nou a partir del 1977, anomenats diputats a corts els membres designats directament pels electors per a formar part de les corts cort 4 2 Al Parlament de Catalunya, segons l’Estatut d’Autonomia del 1932, eren elegits per a un màxim de 5 anys per les circumscripcions del Principat ciutat de Barcelona, província de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona l’Estatut del 1978 fixa en 4 anys la durada de la legislatura i estableix que l’elecció dels diputats ha d’ésser feta amb criteris de…
estat d’excepció
Dret administratiu
Situació de crisi prevista en els ordenaments constitucionals dels estats, en la qual es preveu l’adopció de mesures no permeses en condicions normals.
Faculta la suspensió temporal de drets fonamentals Els procediments per a implantar l’estat d’excepció són fixats en les constitucions de cada estat A l’Estat espanyol és regulat per l’article 116 del títol V de la Constitució sobre els estats d’alarma, d’excepció i de setge És declarat pel govern, amb autorització prèvia del Congrés dels Diputats, per a combatre alteracions de l’ordre públic que posen en perill el lliure exercici dels drets i les llibertats dels ciutadans, el funcionament de les institucions democràtiques o els serveis públics essencials
impeachment
Dret administratiu
Procediment criminal instituït a la Gran Bretanya i als Estats Units per jutjar qualsevol funcionari públic per delictes contra l’estat.
Tant al Parlament britànic com al Congrés dels Estats Units, els diputats de la cambra baixa Cambra dels Comuns i Cambra de Representants, respectivament cursen la denúncia i actuen com a acusació, mentre que la cambra alta Cambra dels Lords i Senat, respectivament actua com a tribunal i dicta la sentència Bé que legalment vigent, a la Gran Bretanya és considerat un procediment obsolet el darrer cas hi tingué lloc al principi del segle XIX Als Estats Units, l’ impeachment requereix l’aprovació de la Cambra de Representants pel 51%, i la destitució només té lloc si les acusacions…
diputació provincial
Història
Dret administratiu
A l’Estat espanyol, organisme que forma part de l’administració local, dotat de certes competències administratives per al govern i l’administració autònoma d’una província.
Fou creat 1812 per la constitució de Cadis a cada província de la monarquia espanyola en substitució de les juntes territorials sorgides amb la revolució antinapoleònica Hom formà, entre altres, la diputació provincial de Catalunya 1812, la de València i la de Mallorca 1913 Els seus membres eren d’elecció popular i en nombre proporcional al d’habitants de la província Havia d’administrar-ne el territori, com a superior jeràrquic dels seus ajuntaments, i vetllar pels seus interessos peculiars era sotmesa, d’altra banda, a l’autoritat fiscal i política del govern central El govern absolutista…
Carta Municipal de Barcelona
Dret administratiu
Document que institueix el règim especial del municipi de Barcelona.
En la seva forma original, atorgada per una llei del 1957 amb text del 1960, no era una carta, per tal com fou elaborada i aplicada sense intervenció ciutadana i no concedia una major autonomia al municipi Introduïa un alcalde gerent nomenat pel cap d’estat i una mena de govern per comissió comissió executiva Atesa l’absència d’un sistema democràtic, el consell en ple tenia únicament funcions planificadores, reglamentàries i fiscalitzadores, sense eficàcia pràctica La Carta Municipal fou un èxit polític de JM de Porcioles, el qual aportà l’exigència de planificació, l’establiment de juntes de…
partit judicial
Dret administratiu
A l’Estat espanyol, unitat territorial integrada per un o més municipis d’una mateixa província, on hi ha un o més jutges de primera instància i instrucció, amb seu a la seva capital, i jurisdicció en tot l’àmbit de la seva demarcació.
Constitueix també la demarcació que hom pren com a base per a la distribució dels diputats provincials en proporció al nombre d’habitants Els partits judicials es crearen l’any 1834, en cessar els alcaides ordinaris en l’exercici del poder judicial Aleshores, als Països Catalans hi havia 85 partits judicials, a més dels fragments d’uns altres 5 amb el cap de partit situat a Aragó o a Múrcia Durant 130 anys els canvis foren petits algunes supressions com Ciutadella, incorporada a Maó, o Vila-real a Castelló de la Plana, addicions com Sabadell, desdoblat de Terrassa, o Villena, que…