Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
habilitació
Dret administratiu
Autorització conferida a un organisme o funcionari per tal de realitzar funcions que no els són pròpies.
En les antigues corts catalanes del s XIII al XVIII calia que aquestes fossin presidides i convocades personalment pel rei en cas que no pogués ésser així, només podia convocar i presidir la cort la reina, o bé l’infant primogènit si el rei es trobava impedit els calia a tots un poder especial del rei, i, malgrat aquest, en començar la cort, calia que els estaments els donessin llur habilitació o acceptació En les primeres sessions de les corts hom procedia també a les habilitacions de notaris i escrivans També rebien el nom d’habilitació les acceptacions dels poders i sindicacions de les…
habilitació
Dret administratiu
Nota característica de determinats cossos de funcionaris, únics per tot l’estat, que faculta els seus membres per a presentar-se als concursos de provisió de places reservades exclusivament a aquests cossos en les diferents administracions públiques existents en l’àmbit de l’estat.
secretari d’administració local
Dret administratiu
Funcionari d’un cos amb habilitació nacional, responsable de la secretaria d’un ajuntament o una diputació.
És assessor de la corporació, fedatari dels seus actes, cap del personal i coordinador dels serveis administratius